La forta crescuda de l’IRPF i l’Impost de Societats salva Govern de la patacada de la taxa al tabac

La recaptació de la figura que grava l’entrada de cigarretes al país va caure un 19% entre gener i setembre del 2023, fet que es compensa amb uns ingressos per imposició directa molt millors que l’exercici anterior i ‘efecte de la inflació en l’IGI

L'edifici administratiu del Govern d'Andorra
L'edifici administratiu del Govern d'Andorra

Al llarg de tot el 2023, el comportament de la taxa al consum, la figura impositiva que grava principalment la venda de tabac al país, ha estat força negatiu. La recaptació final del que era una part clau dels ingressos de l’Estat ha caigut de forma important. Ara bé, les arques públiques no s’han ressentit. Al contrari, la recaptació en comparació al 2022 millora principalment gràcies a com s’han disparat el que es cobra per imposició directa i a la millora de l’IGI via inflació.

Així es constata amb la liquidació pressupostària del Govern a final del tercer trimestre, document al qual ha tingut accés Altaveu. A 30 de setembre, s’havia liquidat en ingressos prop de 444 milions d’euros. Xifra que millora els corrents de l’any passat gràcies en gran part al fet que la majoria de figures fiscals han vist evolucionar positivament les xifres del 2022. La principal excepció, però, rau en la taxa al consum.

Aquesta, cal recordar, grava principalment la importació de tabac i, malgrat que a finals del 2022 es va incrementar el seu tipus, la seva recaptació ha caigut de forma important. En nou mesos es queda en 63,5 milions, en comparació als 78,4 del mateix període de l’any anterior. És a dir, s’ha reduït en un 19%. Des del Govern es remarca que “aquesta taxa va veure incrementat el tipus impositiu al darrer trimestre del 2022, fet que va motivar que els importadors augmentessin l’estoc; aquest fet ha perjudicat la recaptació acumulada”.

Les despeses, especialment les de personal (+12%) també han crescut, però de forma més moderada i això permet que, a 30 de setembre, Govern tanqui amb un superàvit de caixa de 81,2 milions

Aquesta situació impacta negativament en el balanç dels impostos indirectes. Arriba a 225,66 milions, un descens de l’1% en comparació als 229 dels tres primers trimestres de l’exercici anterior. La davallada no és més forta gràcies al fet que l’IGI creix un 5%: passa de 107,7 milions a 113,18, en gran part pel “context d’augment de preus que, tot i estar més estabilitzats, encara no se situen en nivells moderats”.

Pel que fa a les altres figures indirectes, els impostos especials mantenen certa estabilitat, amb 29,6 milions, xifra gairebé idèntica a la del 2022, mentre que l’ITP cau un 4% fins a 2,472. Pel que fa a la taxa turística, es confirma que els càlculs estimatius van fallar -sigui quin sigui el motiu-. En nou mesos, s’ha recaptat només el 42% del previst en tot l’any, tot just per sobre dels 5 milions. “El 2023 és el primer exercici de recaptació completa d’aquest impost i permetrà dimensionar la capacitat de recaptació en la fase d’establiment en què es troba”, recorden des de Govern.

En canvi, la imposició directa viu un clar moment d’expansió. La recaptació en nou mesos arriba a 148,8 milions i ja supera, i de llarg, l’estimació feta al pressupost, que era de 114,5. I és que les dues principals figures d’aquest àmbit s’han comportat de forma extraordinària. L’IRPF creix un 29% i arriba als 53,9 milions, 12,2 més que l’any anterior. I el de Societats salta dels 71,38 ingressats el 2022 a 88,28. Per tant, un 24% més. “D’acord amb les dades del tercer trimestre es constata una millor evolució d’aquest impost en relació amb l’exercici anterior que reflecteixen el context favorable en què es troba l’activitat econòmica del país”, s’indica al document. Pel que fa a l’IRPF, s’indica que “recull els efectes tant de la millora en l’activitat econòmica com de l’actualització dels salaris per evitar la pèrdua de poder adquisitiu dels ciutadans”.

Altres figures directes també tenen un bon comportament. L’impost de plusvàlues creix un 33%, fins als 9,4 milions mentre que el de la renda de no residents se situa en 6,6, un 19% per sobre de la recaptació dels tres primeres trimestres del 2022.

Un altre capítol que cau és el de taxes i altres ingressos, fins a 35,32 milions. En aquest cas principalment per la forta davallada del cobrament de sancions. Si de gener a setembre del 2022 es van ingressar 13,4 milions, l’any passat la xifra va caure fins als 2. En canvi, pugen els patrimonials, fins a 29,72 milions, principalment pels diners que es reben de la comercialització dels euros andorrans.

Pel que fa a les despeses, les de personal en aquests tres trimestres s’han enfilat -inflació mana així com també les noves contractacions- fins a 96,28 milions, un 12% per sobre de les del 2022. En canvi, hi ha una contenció de les de béns i serveis (-1%, 29,5 milions) i encara més a les financeres, que cauen un 18%, fins a 12,76 per la “reestructuració del deute públic” aconseguida els mesos anteriors. Pel que fa a la inversió, en 14,18, el que representa un 38% més que els 10,28 del 2022, incloent-hi ja els primers 3,9 milions destinats a la compra d’habitatge.

Amb aquestes dades sobre la taula, el Govern va tancar el tercer trimestre amb uns números verds importants, a l’espera de com evolucionés tot el darrer parcial de l’any. En concret, el superàvit de caixa era a 30 de setembre de 81,2 milions, un 3% superior al del mateix moment de l’exercici anterior.

Comentaris (11)

Trending