Així es constata de l’anàlisi del document ‘Govern d’Andorra – Execucions pressupostària i comptable en data 31 de març del 2026’, al qual ha tingut accés Altaveu. Pel que fa a les despeses, l’executiu ha liquidat entre gener i març un total de 137,14 milions d’euros, el que representa un increment del 12% en comparació al mateix període del 2025. I bona part d’aquesta pujada es trobava en els costos de personal. És a dir, les remuneracions que es paguen als treballadors públics.
Així, en aquest primer trimestre la despesa en aquest àmbit se situa en 39,3 milions d’euros, el que suposa un 8% més que els 36,5 del 2025. Ja per conceptes, destaca el que es destina a remuneracions bàsiques del personal fix, que passa de 26,4 milions a 28,3. Un 7% més. El document posa en relleu que l’increment “està principalment associat als sous base del personal fix, motivat per l’aplicació de les mesures de política retributiva (noves graelles i reconeixement de triennis al personal interí), per l’actualització de les remuneracions segons l’IPC, per la meritació de nous triennis del personal fix i per la consolidació de les noves places autoritzades al pressupost”. A banda, això també arrossega un increment del 7% en les cotitzacions a la Caixa Andorrana de Seguretat Social (CASS).
Pel que fa a la resta de despeses, hi ha un increment fort del que s’ha gastat en béns i serveis. Puja un 13%, de 6 a 6,8 milions. Es deu, entre altres, a un major cost dels forfets de l’esquí escolar o a la contractació d’estudis i treballs tècnics. També han anat a l’alça les transferències corrents (+21%) per l’augment de la subvenció a l’esport professional, la subvenció als col·legis congregacionals o més diners deixats tant a la CASS com al SAAS. En canvi, hi ha una moderació de les despeses financeres (-4%, de 3,98 a 3,8).
INGRESSOS A L’ALÇA
Aquesta pujada de despesa s’ha pogut compensar amb els ingressos. De fet, els 139,3 milions d’euros assolits durant el primer trimestre permeten tancar el període amb un superàvit de 2,3. I això es deu principalment al manteniment de la bona tendència dels impostos directes, que continuen guanyant pes en el pastís final de l’executiu. A 31 de març, s’ha recaptat 28,9 milions, el que suposa un 32% més que l’any anterior.
Entre gener i març, es van recaptar 3,75 milions per l’impost a la inversió estrangera, xifra que suposa un 6% menys que el mateix període del 2025
I, en aquest sentit, es pot dir que el comportament de les principals figures del capítol és homogeni, amb més o menys força. Totes incrementen la recaptació. Especialment, l’impost de societats que arriba als 11,78 milions, un 37% més que els 8,6 del 2025. En aquest sentit, cal tenir en compte que els moments claus de moviments de l’IS són juliol i setembre i, per tant, serà llavors quan arribi el gruix dels ingressos. Ara bé, el document remarca que “encara que en aquest primer trimestre no es produeix cap dels períodes de recaptació principals del tribut, la tendència que es constata és positiva i reflecteix la millora de les empreses fruit del context favorable en què es troba l’activitat econòmica del país”.
Pel que fa a l’IRPF, també va a l’alça. Creix un 28% i passa de 9,4 a 12 milions ingressats. Es recull, indica el document, “els efectes tant de la millora de l’activitat econòmica com de l’actualització dels salaris per evitar la pèrdua de poder adquisitiu dels ciutadans”. Finalment, l’impost de la renda dels no residents ha suposat 5,1 milions, un 30% més que l’any anterior.
Més modesta, en canvi, ha estat l’evolució dels impostos indirectes. I és que, en aquest cas, la tendència difereix segons cada figura. En un cantó de la balança hi ha l’IGI, amb un increment de recaptació del 8%: de 48,48 milions a 52,18. “La creació de valor al país ha millorat al llarg de l’any degut al bon comportament de l’activitat econòmica en un context de nivells de preus més estables amb relació a anys anteriors”, s’indica.
En canvi, cau de forma important la taxa al consum -és a dir, el que grava l’arribada de tabac-, que passa de 23,4 a 21 milions (-11%). En certa forma, el document culpa a part d’aquesta davallada al tancament de la carretera RN-20 per culpa d’una esllavissada i l’impacte econòmic que va tenir al Pas de la Casa. També han caigut els impostos especials, que graven el carburant: un 14% menys (de 12,96 a 12,48).
A l’alça, en canvi, han anat l’ITP (+32%) i la taxa turística (+8%). Pel que fa a l’impost a la inversió estrangera en immobles, es constata una certa frenada. La recaptació obtinguda, 3,75 milions, suposa un 6% menys que els 3,99 del primer trimestre del 2025.