Aquest dimecres, 30 de setembre, era el darrer dia per poder fer la declaració de l’IRPF, un tràmit que, enguany, han fet 29.700 persones. I es tanca amb un balanç “positiu”, segons ha explicat el director de Tributs i Fronteres, Carles Ferreira. Així, sumades les retencions practicades durant el 2025 i les regularitzacions de la campanya, els ingressos assolits es queden en 91 milions d’euros.
Com és habitual, al setembre s’ha concentrat un nombre important, el 55%, però aquest percentatge ha caigut en comparació al 64% de l’anterior campanya
La xifra, per tant, suposa un increment de 18 milions en comparació a la de l’exercici 2024. D’aquests, ha explicat Ferreira, sis venen, però, d’un canvi normatiu pel qual l’impost de plusvàlues ha passat a tributar també via IRPF. En tot cas, sense aquest afegit, l’increment és encara notable. Del 24,6% en global i del 16,4% si es descompten els diners recaptats via l’antiga figura independent.
“El balanç que fem d'aquesta campanya és positiu, amb un increment de la recaptació i del nombre de declaracions presentades en línia amb el que ja vam preveure al mes d'abril”, ha apuntat Ferreira. Dels 91 milions, 38 s’han assolit amb les declaracions d’aquests darrers sis mesos, mentre que la resta corresponen als diners que es van anar retenint al llarg del 2025.
Un altre aspecte que, a l’entendre del Govern, cal veure amb optimisme és el fet que, cada cop més, el tràmit de presentar la declaració es deixa menys per al darrer moment. Així, com és habitual, al setembre s’ha concentrat un nombre important, el 55%, però aquest percentatge ha caigut en comparació al 64% de l’anterior campanya. El que es manté és el nombre de gestions que es fan de forma telemàtica: entorn el 85%. En aquest sentit, Ferreira ha apuntat que, enguany, no cal lamentar incidències tècniques de rellevància que hagin dificultat la campanya en moments de gran afluència (digital) de contribuents.
El director de Tributs i Fronteres també ha posat en relleu una altra qüestió: el fet que l’increment de recaptació s’hagi assolit malgrat l’entrada en vigor de les noves deduccions impulsades via la primera Llei òmnibus. L’impacte exacte d’aquestes mesures s’ha de quantificar encara, però es remarca que no ha suposat, al contrari, una davallada clara dels ingressos.
Ferreria també ha explicat que l’increment no es deu únicament a un únic àmbit de recaptació. Al contrari, hi ha una certa distribució entre els diferents aspectes que grava l’IRPF. “Entenem que, com passa amb l'altra figura important de la imposició directa, l’impost de societats, l’augment és conseqüència d'un increment de l'activitat econòmica i del creixement econòmic”, apunta. També es detecta una millora dels ingressos provinents de les rendes de l’estalvi i . Després també veiem un increment respecte de les rendes de l'estalvi i de les que provenen del treball”.