El Banc d’Espanya té “la millor predisposició” per convertir-se en prestador de darrera instància

El seu governador, José Luís Escrivá, avisa que caldrà també l’aval de les autoritats europees però remarca que s’estan analitzant els problemes, que Lladós veu essencialment “tècnics”, per superar-los i poder arribar a una entesa

Escrivá, durant la seva intervenció en la Trobada Empresarial del Pirineu. ANA

El Banc d’Espanya té la “millor predisposició” per treballar en la petició feta des d’Andorra perquè esdevingui el prestador de darrera instància del sector financer del Principat. Ara bé, el seu governador, José Luís Escrivá, també ha advertit que la decisió depèn també d’instàncies europees. En tot cas, es treballa a veure els problemes que poden sorgir i en com resoldre’ls. Entre aquests, segons ha apuntat el ministre de Finances, Ramon Lladós, hi ha principalment “aspectes tècnics” per trobar l’encaix i la forma de funcionar dins l’eurosistema.

Escrivà ha estat un dels ponents estrelles del tancament de la Trobada Empresarial del Pirineu, que s’ha celebrat aquest dijous i divendres a la Seu d’Urgell. I un cop finalitzada la seva intervenció, en declaracions a, entre altres mitjans, l’agència ANA, ha deixat clar que l’entitat que lidera veu amb bons ulls la demanda plantejada per les autoritats andorranes. Hi ha, ha assegurat, “la millor predisposició” per convertir-se en la institució que, en cas de necessitat, pugui facilitar liquiditat als bancs del Principat.

Ara bé, amb certs matisos. Així, ha deixat clar que tota decisió també necessitarà ser validada a nivell supranacional. És a dir, per la UE. Per això, s’ha posat en marxa un equip de treball “que no només depèn de nosaltres, depèn d'instàncies europees amb les quals hem de treballar”. De moment, s’està intentant tenir una molt bona identificació d'on poden estar els problemes per superar-los”.

A la qüestió també s’hi ha referit Lladós. Sobre quines poden ser les dificultats, ha assenyalat que seran “essencialment tècniques”, com ara trobar l'encaix dins els estatuts i el funcionament de l'eurosistema, que "és el mecanisme del banc central europeu que dona accés a la liquiditat dels països Estats membres". Ara mateix, aquest no contemplaria un país associat com seria Andorra si s'aprova l'acord d'associació. Per tant, caldrà trobar aquest “encaix operatiu” per poder gaudir “dels mateixos mecanismes de liquiditat que qualsevol banc de la zona euro”.

Lladós ha incidit en aquesta bona predisposició de donar suport a Andorra "en aquest procés de trobar mecanismes de liquiditat", i ho ha subratllat, ja que “si van avalats pel banc d'Espanya i amb el seu suport tècnic, evidentment serà un procés que acabarà bé”. Pel que fa al fet que també s’estigui negociant amb França, ni el ministre ni el governador ho consideren un problema. Al contrari. Escrivà ha remarcat que ambdues parts “podrien avenir-se”, mentre que el titular de Finances ha apuntat que “és indiscutible que necessitarem els dos (bancs centrals) per arribar a trobar una bona solució”.

Quant als canvis en l'impost sobre la inversió estrangera al qual s'ha referit la ministra de Presidència, Economia, Treballi Habitatge, Conxita Marsol en declaracions prèvies a RTVA, ha recordat que el tribut tenia un doble objectiu, el dissuasiu i el recaptatori i ha reconegut que el primer "no ha funcionat gaire", tot i que també ha manifestat que "sempre és difícil de veure si no l'haguéssim posat, què hauria passat". Lladós ha defensat que hi ha "recorregut per aconseguir tant el primer objectiu, és a dir el dissuasiu, apujant la taxa com que sigui més recaptatori, apuntant la taxa" i que ara l'import s'acabarà d'estudiar.