“Fem molt més competitiu i resilient el sistema financer”, ha destacat Lladós a l’hora d’explicar la modificació legislativa -bàsicament es toca la Llei de l’Autoritat Financera Andorrana (AFA) i la de les reserves internacionals-, que han de permetre a Andorra accedir a aquest mecanisme, creat pel BCE a inicis d’any amb l’objectiu de facilitar l’operativa en euros fora de la Unió Europea. Es tracta de l’Eurosystem Repo facility for central banks (EUREP), pensat per oferir liquiditat en la moneda oficial comunitària a entitats, com ara altres bancs centrals, de fora de la UE per si algun operador del seu sistema ho necessita.
Lladós destaca que el nou sistema “reforça la competitivitat i la resiliència del mercat financer” i apunta que s’apropa molt al vell desig que el BCE sigui el prestador de darrera instància per a Andorra: “A efectes pràctics és com si el tinguéssim”.
Això canvia de forma important les regles del model actual al Principat. Ara, hi ha “un mecanisme nacional” que gestiona l’AFA i que se suporta en les reserves internacionals, 250 milions, i en una línia de crèdit pactada amb el BCE durant la crisi de la Covid-19, que és d’un màxim de 35 milions. Per tant, el límit és clar. En cas de necessitat, com a màxim es podrien aportar 285 milions a l’entitat que ho requerís. Amb el nou sistema això canvia de forma radical.
I és que via EUREP la liquiditat a la qual es podrà accedir es dispara. I molt. El mecanisme està pensant per a grans països, però Andorra també se’n podrà beneficiar en les mateixes condicions. I això suposa que podria arribar fins a un màxim de 50.000 milions d’euros. Una xifra que el mateix Lladós ja ha avisat que “Andorra no necessitarà mai”.
Per fer possible aquest accés, tocarà fer canvis legals. Això es vehicula via una llei que es tramitarà en pocs dies al Consell General. Aquesta modifica el marc jurídic de l’AFA per permetre-li accedir a aquest mecanisme i, també, el text que regula les reserves internacionals. “Adaptem tot a aquest nou sistema”, ha indicat Lladós, tot posant en relleu la importància de “reforçar les competències” de l’entitat supervisora tot “separant clarament entre recursos propis i el que ens podria arribar a deixar el BCE”.
En tot cas, el que ha volgut deixar clar el ministre de Finances és que, tal com ja succeeix amb el mecanisme nacional actual, en cap moment Govern assumeix cap risc. És a dir, l’AFA faria, en cas de necessitat, de mitjancera entre el banc que ho necessiti i el BCE, però qui hauria d’aportar garanties -com ara bons o lletres estatals que tingui en el seu poder- seria l’empresa financera. “Aquí l’Estat andorrà no assumeix cap risc, ho fan els bancs. No donarem cap altra garantia que la que ens donin ells”, ha comentat.
Lladós ha admès que, encerta forma, aquest nou mecanisme al qual ara tindrà accés Andorra cobreix un vell desig que hi havia: tenir accés al BCE com a a prestador de darrera instància. Així, ha apuntat que, si bé “legalment” no serà el mateix, la realitat és que s’estarà molt a prop del que es volia. “A efectes pràctics és com si el tinguéssim”, ha indicat.