Així es constata amb les dades a les quals ha tingut accés Altaveu, relatives a la liquidació de l’IRPF corresponent a l’any 2024, el darrer exercici del qual hi ha dades, tot tenint en compte que, enguany, encara hi ha obert el període de regularització del 2025. Aquell any, l’impost va suposar per a Govern una recaptació de 71,9 milions, repartida entre el que s’ingressava amb les retencions fetes durant l’exercici en curs i els pagaments un cop s’havia fet la regularització. És el que van deixar a les arques públiques els més de 29.000 obligats tributaris.
Entre aquests, però, la varietat és important. Hi ha qui superava per poc el mínim exempt de 24.000 euros d’ingressos anuals i, per tant, la quota de liquidació era molt baixa. I, també, els qui van declarar uns guanys anuals molt elevats. Més concretament, 952 persones van haver de tributar per haver percebut durant el 2024, sigui amb el seu salari sigui amb rendes de capital o amb els guanys per la seva activitat, més de 200.000 euros. En aquest cas, suposen únicament el 3% del total de persones que van pagar IRPF a Andorra.
I, en canvi, aquest petit percentatge, creix de forma molt notable quan es tradueix en la recaptació que representen per a l’Estat. Van superar els 39 milions d’euros. Per a ser més exactes, 39,375. La mitjana per cadascun d’ells és de 41.000 euros. La xifra -la de recaptació d’aquesta franja d’obligats tributaris- suposa el 55% de tot el que va ingressar Govern per aquesta figura tributària.
La segona franja d’obligats tributaris més “rendible” per a l’Estat és la que té ingressos situats 90.001 i 200.000 euros, en la qual entren 1.766 persones. En el seu cas, les seves declaracions van deixar a la caixa de Govern 13,72 milions, el que suposa poc menys de 7.800 euros de mitjana. En total, el 19% de la recaptació.
En canvi, les franges de contribuents més nombroses representen un part molt petita del pastís de l’impost. Hi ha 6.093 persones que van ingressar fins a 24.000 euros i tot just van suposar ingressos per 300.000. Per la seva banda, els ciutadans amb uns ingressos entre 24.001 i 39.000 euros -un total d’11.608, només van deixar 3,2 milions. És a dir, tot i ser més del 60% dels obligats tributaris, només van suposar el 4,8% de la recaptació.
L’IMPACTE DE LES DEDUCCIONS
Una altra dada interessant de la documentació a la qual ha tingut accés Altaveu fa referència a l’efecte que les deduccions que estan establertes a la llei tenen en la recaptació. Lògicament, la que té més impacte és la que s’amplia pel mínim exempt. És a dir, fins a 24.000 euros no es paga res i entre 24.000 i 40.000, només un 5%. Més enllà d’això, l’any 2024 hi havia altres opcions per reduir la base de tributació -amb la Llei pel creixement sostenible i pel dret a l’habitatge es van ampliar algunes de les existents i se’n van crear de noves, però els canvis ja afecten només el 2025-.
Així, la que més impacte va suposar va ser la de fills o ascendents a càrrec, que va permetre els contribuents rebaixar un total de 7,92 milions la base sobre la qual es calcula quan s’ha de pagar. D’aquests, 7,7 era per descendents i la resta, per tenir cura d’un familiar gran. En segon lloc, hi ha les aportacions a plans de pensions, amb 6,6 milions. Finalment, la possibilitat d’invocar el fet de pagar pensions compensatòries o d’alimentació va fregar els 5 milions i l’impacte de la inversió en habitatge habitual -pagament d’una hipoteca-, 3,82.