La ministra ha explicat que va ser una reunió per intentar apropar posicions entre ell i la Federació Andorrana de Ciclisme. “Ell ha explicat un malestar amb la FAC, i nosaltres només esperem que això es pugui resoldre i que les aigües torni al seu curs”. Una trobada, que més enllà d’escoltar com es trobava i el seu malestar, també va servir per tibar-li una mica les orelles i comentar-li que, podia contactar amb el ministeri. “Abans de fer públic el seu malestar, que té tot el seu dret a fer-ho, també ens pot contactar al ministeri i parlar amb nosaltres”.
De fet, ja s’ha trobat una solució acordada amb la UCI i la Federació per poder fer front a les despeses que ocasiona el fet de tenir un positiu en dopatge. “La Federació no ho pot assumir amb la seva subvenció, per tant, s’havia d’intentar fer una borsa de diners per poder fer front amb aquestes despeses que són elevades”, ha apuntat la ministra, tot afegint que cada positiu de dòping, son al voltant dels 10.000 o 15.000 euros, per fer tot el seguiment, i això segons el reglament de l’UCI, ho ha de pagar la Federació on està dipositada la llicència d’aquell ciclista que ha estat trobat amb dopatge.
Amb la mediació del Govern i la implicació directa de la UCI, la crisi sembla encarrilada cap a la normalització. Andorra recuperarà progressivament les llicències dels ciclistes professionals i consolidarà un sistema alineat amb la resta de federacions. El que va començar com una discrepància sobre un dipòsit de 8.000 euros acaba amb un model diferent, però amb el mateix objectiu declarat: garantir que la federació pugui afrontar eventuals contingències sense comprometre el futur del ciclisme base al país.