Són de ‘play-off’

Els tricolors estaven avisats. L’Alcoià no ha tingut la intenció de sortir a complir simplement l’expedient. Al contrari, ha volgut agradar al públic, retornat mesos després al Collao, i ha posat les coses ben complicades. Així, després d’una primera opció per a Carlos Martínez, que dins l’àrea ha disparat per sobre el travesser (6’), els alacantins han posat en serioses dificultats Nico Ratti, amb tres ocasions molt clares pràcticament consecutives.

Al 7’, una passada de Juli ha deixat Raillo sol davant el porter tricolor, però el seu xut ha marxat desviat. Al 9’, ha estat Àngel qui ha fet lluir l’argentí amb un llançament de falta. En el córner posterior, al segon pal, Moltó ha rematat de cap i Ratti ha tornat a evitar el gol local.

Calia reaccionar i, com a mínim, l’Andorra ha aconseguit frenar l’empenta de l’Alcoià, tot i que sense acabar de controlar el duel com li agrada al conjunt d’Eder Sarabia. Li costava mantenir la pilota i arribar amb perill a l’àrea rival.

A l’equador del primer temps, des d’Eivissa ha arribat una excel·lent notícia: el conjunt balear havia marcat l’1-0. Per tant, el Nàstic perdia i la carambola era possible. Faltava, però, complir la part tricolor del contracte: guanyar. I, potser, fruit d’això, l’equip ha fet una passa endavant i, poc després, ha arribat el gol.

Una passada llarga l’ha controlat i baixa molt bé Carlos. El ‘pichichi’ l’ha deixat per Bover i aquest, amb una gran visió de l’acció, ha detectat la incorporació de Pau a qui li ha cedit perquè l’ex de l’Espanyol B anoti el 0-1. En aquest moment, l’Andorra era equip de ‘play-off’.

La carambola s’estava aconseguint. I per acabar de confirmar que es feien els deures, ha aparegut Riverola al 44’ per fer el segon amb un dels que, sense cap mena de dubte, s’ha de considerar un dels gols de la temporada. El migcampista ha recuperat una pilota a la zona de mitjos, escorat a banda esquerra, ha vist avançat el porter Satoca i li clavat una espectacular vaselina des de tot just uns pocs metres abans de la divisòria. 0-2 i a vestuaris. Al segon temps tocava evitar sorpreses... i esperar.

I per evitar sorpreses, res millor que fer el tercer. Al 48’ una acció de Loureiro des de banda dreta l’ha culminat a boca de gol Casadesús. Una tercera diana que ha acabat sent decisiva i que sembla que, llavors, deixava el partit sentenciat. Només feia falta creuar els dits.

Minuts després, però, arribava una altra gran notícia des de Can Misses. L’Ibiza-Eivisa marca el 2-0 i encarrilava el seu partit. El Nàstic necessitava dos gols en 35 minuts per evitar que l’Andorra jugués la fase d’ascens.

Al minut 48, el partit semblava clarament tancat amb el 0-3 però l’empenta dels locals i alguns errors dels tricolors han complicat el duel i s’ha acabat patint tot i que podent celebrar un èxit com la classificació per a la fase d’ascens

El 0-3 al Collao ha donat pas a un duel de certa relaxació, com han evidenciat les tongades de triple canvi fetes tant per locals com per visitants. Tot i això, l’Alcoià no volia acabar la temporada amb un resultat dolorós i ha apostat per intentar maquillar-lo. En el 61’, un xut fluix de Diaketé des de la frontal s’ha convertit en una assistència per Ángel, que no ha perdonat l’1-3.

Ha estat un clar avís pels tricolors que la relaxació s’havia d’evitar fos com fos. El partit no estava, ni de bon tros, tancat. El conjunt local no volia tancar la temporada amb derrota i, a més, un error defensiu ha acabat donant-li més vida encara. Pastor s’ha fet un embolic amb la pilota i, quan l’ha intentat cedir enrere a Ratti, l’ha regalat a Mourad, que ha retallat el porter andorrà i ha marcat el 2-3. Tocaria patir.

L’Andorra ha volgut reaccionar i ha tingut el quart en dues accions. Primer, David Martín ha xutat desviat i, després, Gaffoor, ha rematat de cap al cos de Satoca. En l’acció posterior, Martí Vilà ha tallat providencialment un contracop molt perillós dels alacantins, que deixaven clar que, fos pel motiu que fos, volien l’empat.

Han estat uns darrers minuts d’infart, de gran tensió de nervis. Ha quedat clar que els alacantins no es rendirien i ha tocat defensar amb ungles i dents el resultat que, després del 3-0 i el 4-0 a Can Misses, donava a l’Andorra la classificació per a la fase d’ascens. S’ha fet llarg. Molt llarg. El temps s’alentia però a poc a poc s’acostava el desitjat xiulet final.

Amb patiment, sí, però els instants finals els tricolors han sabut defensar el resultat. Malgrat la tensió i els nervis, l’Alcoià tot just s’ha apropat a l’àrea però sense ser capaç de generar l’ocasió que necessitava per tenir opcions d’igualar el duel. Quan l’àrbitre ha marcat el final, l’eufòria s’ha desfermat entre l’expedició tricolor, que ha pogut alliberar-se i celebrar que la temporada encara no s’ha acabat. La setmana vinent, tocarà un nou partit. En aquest cas, de ‘play-off’. El primer dels dos que pot portar cap a Segona A.

??❤️ pic.twitter.com/FrHzOsvf8N

— FC Andorra (@fcandorra) May 9, 2021

FITXA TÈCNICA

CAMP: El Collao. 1.200 espectadors.
CD ALCOIA (2): Satoca, Antón, Primi, Cano (Solbes, 52’), Ángel, Juli (Carbonell, 52’), Moltó (Juanan, 75’), Diakaté, Alberto Rubio, Jona (Mourad, 52’) i Raillo (Jonhy Ñíguez, 81’).
FC ANDORRA (3): Ratti, Loureiro, Vilanova (Gaffoor, 55’), Pastor, Martí Vilà, Marchán, Riverola, Bover (Borja, 55’), Pau (Pedraza, 86’), Casadesús (David Martín, 68’) i Carlos Martínez (Enri, 55’).
Àrbitre: Ruyperez Marín (Castella la Manxa). T.G.: Ángel, Mourad / Martí Vilà.
Gols:  0-1, Pau (34’). 0-2, Riverola (44’). 0-3, Casadesús (48’). 1-3, Ángel (61’). 2-3, Mourad (69’).

Eder Sarabia: “Hem demostrat que ens ho mereixem”

L’entrenador de l’FC Andorra, Eder Sarabia, no ha amagat la satisfacció per la classificació per a la fase d’ascens. “Hem demostrat que ens ho mereixem”, ha afirmat, tot recordant el bon nivell mostrat en la segona fase. “L’equip ha fet un pas endavant i ha estat superiors a tots els rivals en aquests sis partits”, ha assegurat. Al seu entendre, “calia estar allà i guanyar-se l’oportunitat i ho hem fet amb la sort que ens ha afavorit el que ha passat a l’altre camp”. Sobre el patiment final, que no ha negat, ha remarcat que “amb els èxits importants sempre hi ha moments en els quals toca sofrir, en els quals el rival s’imposa i, per la tensió, et supera”.