En fi, la pugna que mantenen en gran mesura els dos empresaris és, essencialment ara, el que fa que la iniciativa avanci a empentes i rodolons. Han passat deu anys dels quaranta de la concessió, les obres encara estan en una fase incipient encara que ja s’hi han abocat força diners -també el comú d’Encamp, que ara mateix sembla el principal damnificat- i, a sobre, en aquesta dècada el món de la construcció i el cost de la vida s’ha disparat de tal manera que el que havia de costar uns 20 milions ara ja en costaria més del doble. I no hi ha manera de desencallar la situació.
I és aquí, i en el marc de l’estira-i-arronsa que mantenen els accionistes, que apareix el suposat interès pel projecte d’un inversor qatarà que ha arribat al país del bracet de Viladomat, tal i com ha avançat ‘Diari d’Andorra’ i ha pogut confirmar l’Altaveu. Però l’accionista majoritari d’ICONIC, Turi Mora a través de Bomosa, que ostenta un 90% de les participacions, suposadament no en sap res i tampoc no està disposat ni a tòrcer el braç ni a cedir majoria -almenys ara per ara- ni a renunciar al projecte original.
Mora no hauria sabut res dels contactes entre Viladomat, el financer qatarià i diversos membres de l’administració andorrana, amb el cap de Govern, Xavier Espot, al capdavant, fins que aquests ja haurien existit. I això ha fet enfilar per les parets, poc o molt, l’impulsor inicial del projecte i màxim representant d’ICONIC, fins al punt que manté, a través d’una comunicació tramesa a l’Altaveu, la voluntat de mantenir la iniciativa original que, assegura, encara despertaria l’interès d’organitzacions esportives com l’equip ciclista Movistar.
DIVERGÈNCIES INTERNES I EL COMÚ D’ENCAMP
Viladomat va entrar a la societat després d’una primera fase d’impugnació del projecte. Aquella pugna legal ja va fer començar amb mal peu el suposat centre d’alt rendiment esportiu en alçada. I després d’un temps de certa pau, la pugna ha tornat, i a les controvèrsies judicials s’hi han afegit les dificultats per materialitzar determinats compromisos previstos en els acords entre alguns socis, així com les discrepàncies sorgides en relació amb algunes decisions estratègiques i financeres.
Aquesta mateixa setmana el comú d’Encamp ha requerit a ICONIC el pagament de 300.000 euros pendents, advertint de la possibilitat de traslladar la situació al Tribunal de Comptes en relació amb els primers 150.000 euros
Segons Mora, aquestes circumstàncies han condicionat la presa de decisions, l’estructuració del finançament i la capacitat de la societat per avançar amb l’agilitat necessària. El fundador considera que la complexitat societària ha estat un factor addicional en l’evolució d’ICONIC, especialment en aquells moments en què ha estat necessari adoptar decisions per donar resposta a les necessitats econòmiques del projecte. Per a Mora, “la disponibilitat de recursos financers i la capacitat d’executar els acords entre accionistes són dues qüestions diferents, però igualment determinants per garantir la viabilitat d’un projecte d’aquesta magnitud”.
Si no n’hi ha prou amb les pugnes internes, també el comú d’Encamp treu foc pels queixals atès que no està percebent el que hauria i ha hagut de fer inversions que no porten enlloc i això podria comportar problemes a la corporació encampadana. Per això, aquesta mateixa setmana el comú d’Encamp ha requerit a ICONIC el pagament de 300.000 euros pendents, advertint de la possibilitat de traslladar la situació al Tribunal de Comptes en relació amb els primers 150.000 euros. Si es paga o no es paga, ja tornaria a ser producte de la guerra interna, aparentment.
Novament Bomosa, que voldria pagar aparentment, hauria trobat les traves de Saetde, que s’hi hauria oposat. Com que Mora considera que “el compliment dels compromisos institucionals ha de constituir una prioritat i no pot quedar condicionat per les discrepàncies entre accionistes”, l’empresari assegura que “impulsarà personalment les gestions necessàries per regularitzar la situació econòmica amb el comú d’Encamp”. Un capítol més del serial.
CENTRE ESPORTIU… O HOTEL DE LUXE
I mentre el que és clar és la necessitat de poder disposar de més finançament, de més muscle inversor, també sembla clar que en el model inicial de negoci tampoc no hi ha consens entre socis. És més rendible un hotel de luxe que no pas un centre medicoesportiu d’alt rendiment. Però la concessió es va atorgar pel segon dels conceptes esmentats. I Mora considera que és el que ha de ser mentre que des dels accionistes privats de Saetde -el comú, com més guanyi la societat més guanyarà ell i, per tant, com més onerós sigui el negoci, millor- troben que allò viable és l’hotel, no el centre d’alt rendiment. I ja hi tornem a ser: batussa al canto.
Per a Turi Mora, “la incorporació de capital pot contribuir a fer viable el projecte, però no ha d’alterar la seva essència: la creació d’un centre medicoesportiu d’alt rendiment en alçada”. I per això que s’ha de desenvolupar allò que va quedar fixat en el marc d’una concessió administrativa amb unes finalitats, condicions i obligacions específiques. Des de Bomosa insisteixen: “ICONIC no és un projecte hoteler ni contempla la seva transformació en un hotel de cinc estrelles, sinó que la seva finalitat és desenvolupar unes instal·lacions especialitzades en medicina esportiva, entrenament d’alt rendiment i preparació física en alçada.”
I entre enganxada i enganxada, van passant els anys, es perden oportunitats, s’encareixen els materials, les administracions fan, per ara, despeses inútils i la ciutadania s’afarta d’iniciatives empresarials que semblen no anar enlloc.