És la societat navarresa Oleosandua SL, que comercialment es coneix com a Sandua o Aceites Sandua, que va interposar una demanda contra STE Coventra SL, establerta a Andorra, en reclamació de 2.429.958,45 euros per incompliment de la demandada en el pagament del subministrament d’oli. En aquest cas, el que reclama la productora d’oli navarresa és tot un seguit de partides d’oli de gira-sol. I la societat andorrana “nega que existeixi un document acordat per persona legitimada en representació de Coventra” i afirma que “no existeix cap altre encàrrec de subministrament d’oli diferent als que sí consten facturats i pagats”.
El cas ha transcendit ara atès que fa poques dates l’Audiència Provincial de Navarra es va haver de pronunciar sobre la competència de la causa, atès que el jutjat de primera instància de Tudela va considerar que sent la demandada domiciliada a Andorra i en virtut d’un reglament de la Unió Europea (UE), el cas s’hauria de substanciar per regla general en el fur jurídic on estaria radicada la suposada incomplidora del contracte. Però en un aute recent, al qual ha tingut accés l’Altaveu, l’ens jurisdiccional provincial obliga al jutjat de Tudela ha analitzar la qüestió, en analitzar la demanda, en concloure que la primera instància judicial sí té competència per conèixer la causa atès que Andorra no forma part de la UE.
Va ser Oleosandua qui va presentar un recurs contra la decisió del jutjat de Tudela que es desentenia del cas. A la societat andorrana ja li anava bé la resolució inicial alhora que manté que no hi ha cap deute contret perquè no hi ha cap relació contractual ni cap encàrrec vàlid que no s’hagi abonat. En tot cas, l’audiència provincial deixa clar que ni la primera decisió del jutjat ni ara la seva resolució atorgant competència internacional a la instància primària no han resolt res sobre el fons de la demanda.
LA BASE DE LA PETICIÓ
L’empresa familiar navarresa sustenta la reclamació “en un incompliment contractual de la part demandada d’un contracte de compravenda d’oli, subratllant que un contracte existeix, amb independència de la seva forma de celebració escrita o no, des de que concorre consentiment entre les dues parts en obligar-se”. A més a més, destaca que “el conjunt de documents annexats a la demanda acrediten suficientment l’acord de voluntats entre les parts en aquest cas concret”.
L’aute de referència deixa constància que entre Oleosandua i Coventra hi ha hagut nombroses relacions contractuals i la demandada “va complir els contractes de subministrament d’oli d’oliva verge extra però no les d’oli de gira-sol”. De fet, recorda l’audiència provincial, la societat andorrana reconeix en el seu escrit de contesta que, efectivament, hi ha hagut multitud de vincles entre les dues empreses. I el que al·ludeix ara és que el suposat encàrrec impagat no l’hauria fet cap persona legitimada a representar Coventra.
I sobre si la demanda s’ha de resoldre en jurisdicció espanyola o andorrana, l’organisme judicial deixa clar que en no ser Andorra país de la UE no es poden aplicar les directrius establertes en els reglaments europeus i, per tant, cal atenir-se a les normatives internes. I com que “el subministrament de l’oli s’havia de complir a Espanya, on està domiciliada Oleosandua, en les instal·lacions de la qual Coventra havia d’anar a retirar l’oli adquirit -i de fet ja en va retirar alguns subministraments-, els tribunals espanyols sí ostenten competència judicial internacional”.
Comentaris (2)