Lligé està convençut que podrà recollir les 80 firmes que s’ha proposat obtenir per poder presentar. “No voldria tenir cap sorpresa i que se m’invalidés la candidatura per alguna firma que s’anul·li” i l’impedeixi arribar a les cinquanta necessàries. I a partir d’aquí, assegura saber i ser conscient que, en principi, el candidat ‘fort’ serà el que presenti la patronal, que els dos darrers mandats ha estat Francesc Zamora i que, conseqüentment, no pot repetir i, ara per ara, no està clar qui serà.
L’empresari, que és patró però també autònom i dirigeix una firma amb sis treballadors ell a banda, assegura que la seva pretensió “no és criticar si no fer millor la CASS” i que es presenta per poder aportar les seves idees sobre la seguretat social andorrana. No entén massa perquè ha de dur un substitut però ja el té lligat (un fisioterapeuta amic seu de fa molts anys, Àlex Ballestà) i té molt clar, i ho repeteix molts cops, que vol fer una CASS “més propera” i que “no doni feina si no que doni facilitats”.
“No es tracta de fer cap revolució ni de promoure cap merder. Però estic molt cansat de moltes coses que he vist tots aquests anys, i el que voldria és poder aportar les meves idees per mirar d’arreglar les coses”
En aquest sentit, posa dos exemples de coses que s’haurien de solucionar. Diu que no pot ser que a una empresa petita com la seva -ell demana una CASS més fàcil per a les petites empreses i els autònoms, que entén que les grans companyies tenen una altra estructura que els permet complir certes exigències- hagi de fer tota la paperassa relativa a la bretxa salarial perquè “la CASS diu que no té accés a segons quines dades” i que “quan jo l’he fet, la CASS me la corregeix perquè em diu que no està bé” i resulta que sí que ha consultat les dades que suposadament no podia tenir.
L’altre exemple que posa és, per exemple, el fet que “m’he fet un esquinç a les costelles però no m’he pogut agafar la baixa. Perquè si agafo la baixa no puc fer res. Però quin mal hi hauria que jo no pugui, en el cas d’un paleta per exemple, anar a encimentar, però, en canvi, com a autònom, tot i estar de baixa, sí que hauria de poder fer determinats tràmits, com pagar els salaris o, per exemple, ordenar el pagament de les cotitzacions”. “Hi ha petites empreses en què l’empresari que alhora és treballador assumeix bona part de la tasca administrativa que, estant de baixa, ara mateix no pot dur a terme.”
En definitiva, “no es tracta de fer cap revolució ni de promoure cap merder. Però estic molt cansat de moltes coses que he vist tots aquests anys, i el que voldria és poder aportar les meves idees per mirar d’arreglar les coses”, acaba concloent tot dient que si mai és candidat, ja aprofundirà en un eventual programa electoral.