Segons les fonts consultades, a Ensisa en el seu conjunt ja es va advertir molt abans de l’actual temporada en curs que caldria tenir “paciència” i fer “un esforç de contenció”, que passava, entre altres coses, a renunciar a fer inversions i a descartar increments salarials que no pocs treballadors fixes de l’estació havien més o menys pactat o que tenien com a mínim l’esperança que aquest 2026 es fessin realitat. Tampoc no ha estat així i això en algunes divisions empresarials més que en d’altres ha suposat una decepció que ha portat a certes baixes.
Les fonts consultades han assegurat que malauradament s’han perdut o estan camí de perdre’s peces -personal- amb una llarga trajectòria a Ensisa però que veuen una pèrdua de capacitat econòmica en les seves nòmines i una absència de projecte de futur, de full de ruta clar en relació, per exemple, a aspectes com els increments de salaris. Fins al punt que alguns dels treballadors, ha confirmat el comú de Canillo, haurien optat per incorporar-se en llocs de treball comunals en què hi havia vacants. I és que el comú és el primer que estaria descontent amb la política que aplica Ensisa, que aplica òbviament criteris empresarials privats i cerca l’assoliment dels objectius fixats i l’obtenció de beneficis.
Malgrat que la temporada de Pal-Arinsal serà molt millor que la de cursos anteriors ja sota el paraigua de Setap365, no n’hi haurà encara prou per redreçar la situació. De fet, segons les fonts, quan es va constituir el hòlding esmentat no s’esperava en cap cas, des del cantó privat i la vall d’Orient, que l’estació massanenca pogués ser una llosa, un ròssec tan profund. I això s’està notant. Ja es van fer ajustaments pel cantó d’EMAP i el comú de la Massana va assumir alguns dels treballadors acomiadats. Ara, al cantó canillenc no es fa ben bé el mateix, però sí quelcom molt semblant.