Els lligams entre la banda terrorista ETA i Andorra són múltiples. I perdurables al llarg del temps. Ja des del destacament que la guàrdia civil tenia instaurat als anys setanta i abans al Principat es va alertar que el grup estava preparant un atemptat contra Carrero Blanco. Potser aquella sensible informació es va menystenir. I va acabar passant el que va acabar passant. Un d’aquests vincles, a voltes col·laterals, entre ETA i Andorra és Idoia López Riaño. Una de les etarres més sanguinàries ara penedida, la irresistible i indomable terrorista dels rinxols castanys foscos i els ullassos verds va ser detinguda el 1994 gràcies a la decisiva contribució de la policia andorrana. ‘La Tigresa’ d’ETA torna aquests dies a ser notícia. El seu rebuig frontal a la violència, la seva redempció, ha tingut premi: l’Audiència nacional espanyola li acaba de concedir tres dies de llibertat després de més de dues dècades entre reixes. I això després que fa uns mesos li donessin un permís especial perquè es pogués treure el carnet de conduir.
Si vostès tenen una certa edat, o com a mínim una certa memòria històrica, de ben segur que es recorden de la foto de López Riaño. Va ser exposada en milers de llocs públics espanyols. Comissaries, aeroports… ‘La Tigresa’ era una de les fixes en aquells cartells en què la guàrdia civil exposava els rostres dels terroristes més buscats. Idoia, Urrusolo Sistiaga… La celebració dels Jocs Olímpics a Barcelona va fer que temps abans s’extremessin els controls de seguretat. Amb el grup terrorista basc plenament actiu, es buscaven etarres per tots racons. Idoia López Riaño n’era una d’elles. I la seva cerca no era pas gratuïta. Ni molt menys. Anys després, i per això encara paga pena de presó, se la condemnaria a més de 2.000 anys acusada de ser l’autora directa o en cooperació de 23 assassinats, que aviat és dit.
Avui, la qui els seus companys de ‘lluita’ li van donar el sobrenom de ‘Margarita’, no només rebutja la violència. Sent dolor i pena pel mal fet. I lamenta que amb vint anys la duguessin, diu, pel mal camí. Per un reguer de sang descontrolat. Fins i tot quan López Riaño no estava previst que disparés, disparava. Quan no havia d’intervenir, s’embolicava a trets amb qui fos. Tant esverada era als anys vuitanta del segle passat que la mateixa banda la va desterrar una temporada a Algèria. Ara, després de renegar del passat, aquella banda que va escriure amb ella alguns dels capítols més sagnants de la mà del ‘comando Madrid’ que integrava, la compta com a traïdora i la té en la llista dels expulsats. Com tants d’altres dels líders d’aquella època més violenta també Idoia es va acollir a la denominada ‘Vía Nanclares’.
Però va ser la ‘via Andorra’ la que va portar ‘La Tigresa’ d’ETA a la presó. López Riaño va formar part d’un dels escamots, ja s’ha dit, més sanguinaris de l’organització. Nascuda el 1964 a Sant Sebastià, amb prou feines disset anys ja tenia clara la seva vinculació amb els moviments ‘abertzales’ més extrems. El 1984, compten els investigadors, iniciar la seva carrera armamentística. I és als anys vuitanta quan juntament amb ‘soldats’ d’ETA com De Juana Chaos, Soares Gamboa, Antonio Troitiño o Inés del Río cometen alguns dels atemptats més brutals. ‘Margarita’ participaria el 25 d’abril de 1986 en la preparació de l’atac a un vehicle que duia guàrdies civils a les ambaixades dels Estats Units i Itàlia a Madrid. En passar per la confluència dels carrers Juan Bravo i Príncipe de Vergara, al barri madrileny de Salamanca, van fer esclatar un cotxe bomba. Hi van morir cinc agents.
La mortaldat seria major encara no tres mesos després. El ‘comando Madrid’ de López Riaño i altres va estudiar durant algunes setmanes els moviments d’una comitiva militar formada per diferents vehicles i algun microbús. La majoria dels ocupants dels automòbils eren també guàrdies civils, el gran blanc d’ETA. Una furgoneta saltaria pels aires a la madrilenya plaça República Dominicana el 14 de juliol també del 1986. Dotze morts i més de cinquanta ferits. Desenes de cotxes destrossats i alguns centenars d’edificis afectats. I el reguer de sang protagonitzat pel ‘La Tigresa’ no acaba aquí.
Al compte d’Idoia també hi figuren un empresari, un mariner, tres militars (entre ells Ricardo Sáenz de Ynestrillas) i un policia. ‘Margarita’ també va ser condemnada per integrar després del seu pas per Madrid el denominat ‘comando Ekaitz’ entre l’any 1991 i 1992. En aquest grup va coincidir amb l’‘intel·lectual’ Urrusolo Sistiaga i se’ls atribueixen accions terroristes a Saragossa, Tarragona, Barcelona, Alacant, València i Múrcia. Era en aquells temps que Idoia López Riaño era un dels grandíssims objectius dels serveis de la lluita antiterrorista. Andorra sempre havia estat un possible cau o bé d’etarres o bé de persones afins. A Pal s’hi havia detingut un grup de terroristes que feien exercicis i pràctiques de tir a la muntanya o, després, un altre escamot protagonitzaria un parell de sonats atracaments a bancs.
Comunicació telefònica
D’informació sensible sobre ETA, poca o molta, la policia andorrana i els serveis secrets espanyols que es mouen per l’entorn del Principat sempre n’han tingut. I així va ser com es van assabentar de la presència al país d’una germana de ‘La Tigresa’. I de la parella d’aquella. De la germana. Se’ls va fer els respectius seguiments i després d’un estira-i-arronsa amb la Batllia es va obtenir l’acord per poder punxar els telèfons de tots dos. És clar: a principi dels anys noranta la situació comunicativa, tecnològica, no era la d’avui dia. Per bé i per mal. Per això es va haver de filar molt prim i tenir molt controlats fins i tot els establiments on treballaven la germana -tres anys més jove que la terrorista- i el seu xicot.
Els restaurants on treballaven l’una i l’altre (al nucli antic d’Andorra la Vella i a Escaldes; se n’obvien els noms perquè encara avui tots dos fan vida al Principat) van ser degudament controlats. I també les seves comunicacions. Així es va arribar a la conclusió que la germana d’Idoia trucava amb certa habitualitat a un telèfon francès. Les indagacions i els treball conjunt dels agents andorrans i els francesos van portar a situar un telèfon públic (una cabina) en un poblet de França. I d’aquí es va començar a sospitar que seria ben possible que, de tant en tant, Idoia rebés notícies de la seva germana establerta a Andorra en aquell telèfon.
I així asseguren, fonts coneixedores de la investigació, que seria com el 25 d’agost del 1994 Idoia va ser detinguda mentre conduïa un cotxe prop d’Aix-en-Provence, una ciutat a trenta quilòmetres de Marsella que avui passa dels 300.000 habitants. López Riaño portava a sobre una pistola Browning -era una recomanació-obligació suggerida pels caps de la banda; dur una arma a la cintura equivalia a impedir una ràpida extradició a l’Estat espanyol- i una documentació falsa que l’acreditava com a resident al País Basc.Seria jutjada a París per pertinença a banda armada. I a França compliria set anys de presó. El 2001 va ser lliurada a Espanya per seguir tota la tramitació judicial i penitenciària.
Condemnada a més de 2.000 anys de presó, ‘Margarita’, ‘La Tigresa’, Idoia, ha passat per diferents centres penitenciaris. Cada cop apropant-se més a l’Euskadi on la seva família originària almenys en part de Salamanca va fer arrels. Ara empresonada a Zaballa, a la província d’Àlaba, López Riaño ha anat mostrant cada vegada més el seu penediment als actes comesos -i als no comesos per ella directament- i també el refús a la violència. Ha assegurat que des del mateix 1986 -l’any dels seus atemptats més brutals- ella mateixa s’havia enfrontat a ETA.
Sempre va ser una rebel. També per als seus companys de ‘lluita armada’, que li retreien el seu amor a les discoteques i la seva predisposició a les aventures amoroses. Atractiva, alta, procliu als embolics de faldilles, sent ja terrorista va tenir el ‘valor’ de ser durant un temps amant d’un guàrdia civil. D’històries amb col·legues d’armes n’ha tingut qui sap les. Fins i tot dins les presons, on ha conegut algunes de les seves parelles formals. I on ha estudiat o ha dibuixat alguns dels quadres que ha arribat a exposar més enllà de les reixes que l’han privat de llibertat. Una llibertat que hauria de recuperar el 8 de desembre del 2017 quan, diuen els tribunals penitenciaris, haurà arribat al màxim de condemna que pot complir segons la legislació vigent i els beneficis obtinguts.
Per ara, i després d’una lluita processal força intensa, ha aconseguit que se li concedeixin tres dies seguits de llibertat -sota algunes condicions concretes, això també i després d'haver sortit algunes hores amb anterioritat per poder fer pràctiques de conducció-. Els primers tres dies lliure des que la policia d’Andorra tot seguint la seva germana va acabar facilitant que se sabés on era. Tres dies lliure després que iniciés el seu camí redemptor. "El dolor que jo sento, he sentit i sentiré la resta de la meva vida no se limita ni es limitarà mai a les víctimes dels atemptats en què jo sí que vaig prendre part; va molt més enllà i de manera molt més terrible i dolorosa per les víctimes dels atemptats que no vaig poder evitar”. Paraules d’una etarra històrica que va ser enxampada ‘per culpa’ d’Andorra.
Comentaris