Ladis Baró segueix donant volts al ministeri de ‘supervisió episcopal’, Justícia… Interior li sobra

Una vegada constituït aquest dimecres el Consell General, la tria de les dotze persones que han d’acompanyar Espot a l’executiu s’accelerarà i a final de setmana hauria d’estar força aclarida

Ladislau Baró continua desfullant la margarida.
Ladislau Baró continua desfullant la margarida. ALTAVEU MÈDIA

Amb Conxita Marsol de ministra plenipotenciària ja clarament designada (Presidència, Economia, Habitatge i segurament portaveu), una de les peces que desllorigaria una part important del trencaclosques que té damunt la taula el cap de Govern ‘in pectore’, Xavier Espot, seria que Ladislau Baró li donés un ‘sí’ definitiu a la proposta per assumir el comandament del ministeri de Relacions Institucionals, Justícia i Interior. L’oferta és aquesta i cap altra, encara que a l’experimentat polític Interior és el que més basarda (o mandra) li faria.

El ministeri que s’ha proposat a Baró és una altra pedra angular en el projecte d’Espot per a la propera legislatura. Relacions Institucionals s’ha de fer càrrec del seguiment, especialment, del Copríncep mitrat, de la seva successió i d’allò relatiu al procés de despenalització de l’avortament i la implicació que això pugui tenir en les relacions amb el Vaticà. Aquesta part, han admès fonts properes a l’expresident del grup parlamentari demòcrata durant dues legislatures, motiva moltíssim Baró.

Si s’hagués pogut segregar Justícia d’Interior i que aquest segon departament pogués annexionar-se a alguna altra àrea, Ladislau Baró ja hauria donat segurament el seu acord. “Hi ha estones que ho veu clar i d’altres que no”, han indicat les fonts consultades, que han reconegut que qui va ser un dels impulsors del projecte demòcrata, després de donar-hi tombs, té clar també que per les dimensions i les maneres de fer andorranes Interior i Justícia han d’anar de bracet.

“Hi ha estones que ho veu clar i d’altres que no”, indica l’entorn de l’expresident parlamentari demòcrata que té clar, malgrat tot que per les dimensions i les maneres de fer andorranes Interior i Justícia han d’anar de bracet

En el transcurs d’aquesta setmana, Baró ha de donar una resposta. No hi ha una data límit, però qui va ser un dels pares de la Constitució té clar que la decisió no pot ser ‘in eternum’. De fet, una vegada quedi constituït aquest dimecres el Consell General i designat Carles Enseñat síndic general amb Sandra Codina de segona molt probablement, tot el procés de tria de ministres, o de les dotze persones que han d’acompanyar Xavier Espot a l’executiu, s’accelerarà.

Sembla clar que en cas d’un ‘sí’ de Ladislau Baró a la proposta rebuda -estirar les costures de la Constitució que va ajudar a parir és una de les atraccions que veu qui va ser ministre d’Educació just en l’etapa anterior de l’aprovació de la Carta Magna- voldria tenir com a número 2 del ministeri o bé l’actual secretari d’Estat Joan León o qui es perfilava com a ministra d’Interior i Justícia aquesta propera legislatura, la fins fa poc consellera general Ester Molné.

Raül Ferré, Jordi Torres i Trini Marín, que cada vegada sembla més clar que encara que no ho vulgui del tot haurà de continuar assumint la cartera de Funció Pública, semblen fixes al gabinet ministerial. Els canillencs Guillem Casal i Mònica Bonell també apareixen a les travesses. Igual com hi ha ministeris que ara mateix no semblen tenir cap propietari clar. Ni clar ni fos. Ara mateix, Afers Exteriors i Finances estan orfes del tot. I Educació o Cultura i Esports tampoc no tenen inquilí clar. Però en aquest cas, o per Afers Socials, Bonell apareix com a comodí.

Comentaris (8)

Trending