Espot defensa Marsol pel resultat a Andorra la Vella i avisa que “no és el principi de la fi” de DA

El president taronja considera que després de les comunals d’aquest 17-D no hi pot haver “ni cofoisme, ni autocomplaença, ni derrotisme” i el secretari general de la formació manté que inicialment s’havia percebut “una expectativa massa elevada”

Xavier Espot adreçant-se als periodistes amb Conxita Marsol a la seva esquerra.
Xavier Espot adreçant-se als periodistes amb Conxita Marsol a la seva esquerra. SFGA

El cap de Govern i, en aquest cas especialment, president de Demòcrates, Xavier Espot, ha exculpat l’actual ministra de Presidència, Economia, Habitatge i Treball, Conxita Marsol, dels resultats a Andorra la Vella i ha assegurat que el fet de no controlar cap de les tres parròquies amb més població del país no suposa “el principi de la fi” demòcrata “ni molt menys”. “La fortalesa de Demòcrates no està en joc”, ha deixat clar Espot. Alhora, el secretari general de la formació, Vicenç Mateu, ha indicat que potser abans de la jornada electoral es va “percebre una expectativa massa elevada”.

En el marc d’una trobada amb els mitjans de comunicació al tomb de Nadal, i tot i que era en condició de representant governamental, Espot ha acceptat -les ha promogut, de fet- preguntes relacionades amb les eleccions d’aquest diumenge. El president de Demòcrates ha recordat que s’ha votat “en clau nacional” i ha admès que el desgast socioeconòmic i la decepció d’una part de la ciutadania ha tingut molt a veure en el desenllaç dels comicis. Però, segons Espot, “el que ens fa perdre a Andorra la Vella i Escaldes-Engordany és un escenari a dues llistes”.

Espot consola Astrié, sota la mirada també d'Anna García.

Relacionat

Espot admet la sensació “agredolça” de la nit tot i reivindicar Demòcrates com els més votats

Xavier Espot ha fet una repassada a la situació en les tres parròquies on els taronges no han aconseguit la victòria. Abans, però, ha deixat clar que “no volem caure en l’autocomplaença però tampoc en el pessimisme absolut” i ha fet un “diagnòstic agredolç”. “No és bo, però desastrós tampoc”. I ha recordat que es venia d’una situació “extremadament política, gairebé de monopoli en les institucions públiques”. Per raons diverses, i davant els escenaris distints que hi havia, Espot ha mirat de fer una lectura positiva d’arreu, indicant que el projecte demòcrata és encara ben vigent tot i que hi hagi elements i alguns senyals de desgast.

MARSOL NO ÉS CULPABLE

Durant la trobada amb el mitjans de comunicació, s’ha demanat directament a Marsol si considerava que la seva herència havia fet perdre la candidatura liderada per David Astrié a Andorra la Vella. “No em sento culpable de res”, ha assegurat ara la ministra. I el cap de Govern i president del partit de seguida ha sortit a defensar-la. Per a Espot és “profundament injust que sigui el blanc de les crítiques, que fa només sis mesos que és ministra; sóc jo, que jo sí porto força anys al front del Govern” el responsable. I hi ha afegit: “Vull trencar una llança a favor d’ella com a cònsol d’Andorra la Vella va ser la primera” que va posar a disposició de l’executiu un terreny a la Borda Nova per bastir habitatges de lloguer a preu regulat.

La ministra i excònsol ho té clar: “No em sento culpable de res”; i el màxim responsable de l’executiu i líder taronja creu “profundament injust que Marsol sigui el blanc de les crítiques, que fa només sis mesos que és ministra”

Xavier Espot ha defensat “la bona gestió comunal” feta a Andorra la Vella els darrers vuit anys, i ha situat l’element de la derrota en altres circumstàncies, coincidint totalment amb Vicenç Mateu. El secretari general de Demòcrates, consultat per l’Altaveu, ha recordat que en les conteses electorals “depèn molt del número de candidatures” i ha indicat que les darreres victòries taronges a la capital havien estat sempre quan hi havien més de dues llistes. “Sabíem que podia ser molt difícil en un escenari de dues llistes”, ha remarcat Espot que ha insistit en què “era molt difícil guanyar” i cal situar en aquest context la derrotat més que “no pas voler responsabilitzar la senyora Conxita Marsol del que no és responsable”.

Mateu, que ha remarcat que l’única incidència negativa, a tot estirar, és la pèrdua del control del comú d’Andorra la Vella, perquè ni es manava a Escaldes ni es manava tampoc a Sant Julià, ha ampliat el diagnòstic dient que calia fer “una rebaixa de les expectatives” i que juntament amb aquest fet i la circumstància de les dues candidatures també hi ha, i en això també ha coincidit Espot, “un corrent de preocupació sobre habitatge, qualitat de vida o deteriorament del poder adquisitiu que importen la ciutadania”.

Mateu ha explicat que una vegada passades les festes nadalenques, i encara que sigui de manera informal, caldrà avaluar o, almenys, “fer una reflexió” sobre com han funcionat les aliances. Espot ha recordat que a Sant Julià els demòcrates no lideraven pas el comú i a la parròquia hi han confluït molts factors. Però, especialment, “hi ha un projecte que es diu Desperta Laurèdia que aixeca il·lusió”. Respecte d’Escaldes, el president del partit ha explicat que “vam configurar una candidatura excel·lent, una persona apreciada, coneixedora d’Escaldes, amb un perfil independent que li donava una certa frescor i la distanciava d’aspectes com les torres del Clot d’Emprivat” que, ha reconegut el president taronja, penalitzava “el nostre partit”.

Amb tot, Espot ha remarcat en un parell d’ocasions que el d’Escaldes és “molt bon resultat, un resultat més que honorable” i malgrat que “es tracta de picar pedra” si “la senyora Anna Garcia continua amb la seva dinàmica, després de fer una campanya elegant, s’acaba d’imbuir d’aquest sentit més polític, pot acabar esdevenint la propera cònsol”.

ABSTENCIÓ

Finalment, el cap de Govern, responent en els seus múltiples barrets, ha estat qüestionat per la qüestió de la davallada de la participació. Ha recordat que en els processos comunals l’abstenció és molt més elevada que en els comicis generals. En aquest sentit, Xavier Espot ha indicat que “una part de la feina”, de mirar de frenar la caiguda de participació, “competeix als comuns”. “Una part de la ciutadania pensa que els comuns són una cosa subsidiària” quan, lluny d’això, “tenen molts recursos, moltes competències i molta incidència en la vida ciutadana”.

Comentaris (26)

Trending