El principal sindicat de l’administració general lamenta que en ple segle XXI l’Estat andorrà encara no hagi subscrit el marc internacional que garanteix plenament drets fonamentals dels treballadors que entronquen amb els drets sindicals. El Sindicat de personal adscrit a l’administració general (Sipaag) ha denunciat aquest divendres que el Govern no té cap intenció de respectar la negociació amb els funcionaris i els seus representants perquè jurídicament no hi té cap obligació atès que no s’han ratificat els articles de la Carta social europea que, en principi, ho farien obligatori. Evidentment, el fet que l’Estat no hagi subscrit aquests preceptes no només afecta els treballadors del sector públic. També els del privat.
En un comunicat emès per la junta del Sipaag, aquesta lamenta el fet que “dir que hem avançat és un eufemisme, i sobretot quant als drets dels treballadors, de tots els treballadors com els empara la Carta social”. I a partir d’aquí explica que “dels 31 articles d’aquest carta, Andorra n’ha ratificat 22, i el que crida més l’atenció pel tema que tractem són el 28 i el 29, que no s’han ratificat, i que fan referència a l’expressió ‘representant dels treballadors’, que la Carta limita a ‘persones reconegudes com a tals per la legislació o la pràctica nacionals’, i al dret dels representants dels treballadors a protecció en l'empresa i que se’ls doni facilitats per exercir-lo”.
En consonància, afegeix l’escrit, “tampoc es va ratificar l’article 6, sobre negociació col·lectiva, que inclou amb la revisió de la Carta del 1996 el dret de vaga, o sigui que la regulació actual pot distar i dista del que la Carta estableix. Seguint aquesta lògica, tampoc es va ratificar el 21, sobre el dret dels treballadors a la informació i a la consulta en el si de l'empresa, que equivaldria a saber, entre altres coses, si l’empresa va bé o no, i per tant negociar millores o altres qüestions per fer-la sostenible. Ni tampoc s’ha ratificat l’article 22, sobre el dret a participar en la determinació i en la millora de les condicions de treball i de l'entorn de treball, base de la negociació col·lectiva”.
L’organització retreu a l’executiu que parli de “modernitat, de diàleg, d’avantguardisme normatiu” i, per contra, no estigui “conforme amb els principis bàsics”
Davant de tot això, el col·lectiu sindical es fa una pregunta i emet una resposta clara i contundent: “Quina obligació jurídica té el Govern a respectar el dret a negociar, a fomentar la negociació col·lectiva que és la base del dret sindical, quan no assegura mínimament aquests estàndards internacionals? Cap.”
Per tant, i en una clara al·lusió al Govern actual, l’organització sindical retreu a l’executiu que parli de “modernitat, de diàleg, d’avantguardisme normatiu” i, per contra, no estigui “conforme amb els principis bàsics” que contempla el marc internacional com ara, també, “el dret a protecció en cas d'acomiadament recollit a l’article 26 de la Carta social europea, dret de tots els treballadors a no ser acomiadats sense que hi hagi raons vàlides per a això relacionades amb les seves aptituds o la seva conducta, o basades en les necessitats de funcionament de l’empresa, l’establiment o el servei; i el dret dels treballadors acomiadats sense raó vàlida a una indemnització adequada o a una altra reparació apropiada. Ni amb l’article 27 de la Carta social, que estableix el dret dels treballadors amb responsabilitats familiars a la igualtat d'oportunitats i de tracte, és a dir, a més conciliació familiar i laboral”.
Comentaris