De fet, el buit ja es va poder cobrir anteriorment amb un professor que, finalment, va renunciar a la plaça per problemes en la cerca d’habitatge. Aquell primer substitut en qüestió només va treballar quinze dies al centre. Els pares, al seu temps, van transmetre el seu malestar a la direcció per la falta de professional. El centre ha salvat l’absència gràcies a la voluntarietat d’altres professors que han ofert els seus serveis perquè els alumnes de Batxillerat no vegin l’aprenentatge d’aquestes matèries deteriorat.
“Vaig estar donant dues hores de classe fora del meu horari”, explica un d’aquests professors ‘altruistes’ del María Moliner. “Per voluntat pròpia”, reitera. El María Moliner pateix, de tant en tant, alguna baixa. Res fora de la quotidianitat d’una escola o d’un institut. El problema arriba quan cal contractar substituts: els escollits venen i se’n van per la impossibilitat de viure a Andorra (és a dir, de trobar habitatge digne) o, directament, no volen traslladar-se. “Puntualment, falta algun professor, però és una situació poc habitual. Per grip o per refredat”.
“La qüestió és que si la baixa és llarga ningú vol venir”, diu aquest docent. A Andorra, recorda el professor, que vol mantenir en l’anonimat, un professor interí cobra entre 1.700 i 1.800 euros: “Imagina’t el que suposa això amb el preu dels lloguers. Directament, la gent ja no ve, no s’ho planteja”. “A Catalunya”, compara, “un interí cobra uns 2.300 euros i els lloguers són més baixos”. Diu, a més, que aferrar-se a la voluntarietat dels professors per cobrir baixes no deixa de ser “un pegat”. “Ho fem”, afegeix, “pel centre i pels alumnes, però és fer més feina dedicant temps de descans o fent hores extres”.
Comentaris (4)