Una de les preguntes de l’enquesta feta per l’AR+i, era si els pares i mares havien detectat algun problema en els seus fills derivat de l’ús de les tecnologies, i els resultats mostren que “el 30% dels pares són conscients o creuen que els seus fills s’han vist exposats a contingut no apropiat per a la seva edat”. En segona posició, el 21% dels pares han indicat que han constatat problemes de salut en els seus infants derivats de l’ús de les pantalles, però segons Campuzano, la gran majoria fan referència a la falta de descans: “Que un jove tingui son al matí perquè se’n va anar a dormir tard per estar jugant a la consola fins tard o mirant el mòbil, això es considera un problema de salut”, ha puntualitzat.
Aquestes són algunes de les conclusions que s’han extret d’aquesta enquesta, que és la tercera que es realitza -després de dues enfocades a copsar la percepció dels alumnes i els docents de l’ús de la tecnologia en l’àmbit educatiu-, i que en aquest cas s’ha enfocat en el que han de dir les famílies. “S’ha volgut saber la percepció que tenen sobre la utilització que fan els seus fills i filles de la tecnologia per a l’educació; la valoració del temps que es fa servir; si és més o menys productiu; els efectes que tenen els dispositius per treure fruit en l’educació; l’acompanyament a les famílies i els riscos digitals”, ha detallat Joan Micó, coordinador del grup de sociologia d’Andorra Recerca i Innovació. Dins del conjunt de pares i mares del sistema andorrà, van contestar 428, el que representa un 35% del total de les famílies.
Els resultats mostren que una part significativa de les famílies reconeixen que l’ús dels dispositius a l’aula contribueix positivament a la motivació per fer les tasques escolars i a una millor comunicació entre alumnes i docents. També es valora favorablement el paper de la tecnologia com a eina per fomentar la participació i l’autonomia de l’alumnat, especialment segons la percepció dels mateixos estudiants tal com ha explicat Micó.
Pel que fa a la valoració del temps d’ús dels dispositius, el 66,6% dels pares considera que els seus fills fa un ús excessiu de les pantalles, una xifra similar al que van contestar els alumnes en la seva enquesta. El 49% de les famílies enquestades ha assegurat que estableix filtres de contingut en els diferents dispositius, una xifra que contrasta amb l’enquesta dels joves on només un 23% va contestar que tenia els filtres activats. Segons Campuzano, això es deu al fet que en la dels alumnes van haver de respondre-la tots, mentre que en el cas dels pares, ho han fet una selecció, el que dona pas a aquests biaixos.
També han consultat als pares si consideren que els seus fills són competents per utilitzar l’internet protegint la seva privacitat, i protegint la seva reputació en línia, i els pares han considerat en un 58% i un 51%, respectivament, que sí. La lectura que en fa el ministeri, però és que els nens “no estan tan capacitats i no són tan competents” com es pensen. Per això, apunten que s’ha “d’intentar ajudar les famílies a millorar aquesta visió que tenen”, incidint en la formació perquè sàpiguen quines eines tenen.
Finalment, el director del departament d’ensenyament superior, recerca i innovació tecnològica, Xavier Campuzano, ha explicat que de cara a la tardor es tornarà a enquestar l’alumnat i les famílies per analitzar l’evolució de l’ús de pantalles a l’aula i a casa. “En aquesta enquesta no es pot veure el canvi d’iPads a Chromebooks ara caldrà tornar-la a fer i després fer un estudi comparatiu”.
XARXES SOCIALS I MENORS
Preguntat sobre si pot haver-hi alguna afectació a l’escola pel que respecta a la modificació de la Llei qualificada dels drets dels infants, Campuzano ha explicat que el ministeri d’Educació ha participat en la part tècnica prèvia del projecte de llei aportant el punt de vista de l’escola. En l’àmbit escolar, “està bastant controlat” pels bloquejadors que tenen, i els riscos associats a les pantalles es produeixen majoritàriament en l’àmbit privat.
En aquesta línia, Campuzano ha reconegut que tècnicament és “molt difícil posar tanques al camp” i que existeix una cursa constant entre els sistemes de filtratge i les modificacions que fan les plataformes per eludir-los. Tot i això, ha afirmat que el fet que sigui complicat no implica renunciar-hi.
“Perquè una cosa sigui complicada no vol dir que hagi de renunciar a intentar-ho. Però sí que és cert que, avui dia, no només hi ha tecnologies que et permeten passar per sobre d'aquests filtres, sinó que realment la indústria de les xarxes socials, que té un volum de negoci important, farà tot el possible per intentar arribar on els filtres intenten que no arribin”, ha relatat.
Un dels sistemes per millorar el control parental és la SIM protegida d’Andorra Telecom, que no té una gran demanda, segons Campuzano, per dos possibles motius; d’una banda, perquè a vegades la informació que costa arribar a les famílies la facilitat de poder fer una acció o canviar la targeta SIM que li donen els seus fills per una SIM protegida; també perquè hi ha famílies que pot costar retirar.
D’altra banda, Campuzano assenyala que “hi ha famílies que, potser, ja li han donat el mòbil al fill o a la filla i pensen: ostres, ara treure-li aquest dret, entre cometes, que li he donat per passar-li un mòbil completament controlat’, potser ho veuen com que hi haurà un conflicte”.