Des d’Economia i Treball, han assegurat diverses fonts, es té molt clar que Andorra s’està quedant enrere en matèria salarial i això està comportant un problema en la contractació de personal. I si no hi ha problemes quant a la contractació, que en molts sectors sí que hi és, el que hi ha és una caiguda molt notable de la qualitat de la mà d’obra que acaba redundant en la qualitat del servei i en la percepció que té el visitant, el turista, quan ve al país i ha d’acudir a segons quin establiment o demanda segons quina necessitat.
La titular d’Economia espera que hi hagi una proposta consensuada i, en tot cas, per ara només admet que en “el salari mínim hi haurem d’actuar, però segurament haurem d’anar més enllà per equiparar la qüestió del poder adquisitiu”
Segons que ha pogut constatar l’Altaveu, moltes empreses són conscients que haver d’acudir a segons quins mercats laborals llunyans i amb poca formació -o amb una formació molt distinta del que és el gros dels turistes que rep el país- està fent estralls en alguns àmbits, però encara hi ha més preocupació pel fet de no poder mantenir els comptes de resultats i veure disminuir els beneficis. I aquí és on s’incideix, per exemple, des dels sindicats, que es remarca que si hi ha una caiguda de la qualitat de la mà d’obra, més aviat que tard també hi haurà una reducció de guanys perquè acabarà caient la facturació.
Però l’empresariat està encès i cal veure fins on. De fet, hi ha sectors de l’economia andorrana que estan fins i tot molt indignats amb el paper que està tenint la CEA, “que és cert que és l’única patronal del país i no ho té fàcil”, han reconegut les fonts empresarials consultades, però que consideren que està tenint un paper excessivament laxe no ja amb els sindicats sinó amb l’administració, amb el Govern, que des de l’empresariat es considera que està fent masses concessions als treballadors.
Quan públicament se li ha demanat per la qüestió, Marsol s’ha limitat a respondre que “fa deu dies les posicions estaven a prop. Tenim dues propostes sobre la taula. Ara toca que empresaris i representants de treballadors es posin d’acord, sinó haurem d’actuar d’alguna manera”. Però, per ara, “no vull interferir”. Sí que ha indicat la ministra que “la tretzena paga és una qüestió que patronal i sindicats han de tractar” i confia que hi hagi alguna proposta que contempli una solució pactada. En tot cas, sobre “el salari mínim hi haurem d’actuar, però segurament haurem d’anar més enllà per equiparar la qüestió del poder adquisitiu”.