Torna l’activitat a la construcció amb dubtes sobre la contractació d’operaris per a les torres

La ‘importació’ de mà d’obra temporal a través suposadament d’empreses espanyoles aixeca recels i genera controls de les autoritats administratives

Operaris de la construcció treballant en una obra al Clot d'Emprivat.
Operaris de la construcció treballant en una obra al Clot d'Emprivat. Toni Solanelles

Després de dues setmanes d’aturada per vacances estivals, el sector de la construcció torna a l’activitat. I tornen alguns interrogants en relació amb com s’abasteixen de personal algunes de les empreses que treballen en la construcció de les torres, essencialment de les del Clot d’Emprivat. La ‘importació’ de mà d’obra temporal a través suposadament d’empreses espanyoles aixeca recels i genera controls de les autoritats administratives.

Hi ha com a mínim tres focus de dubte al tomb de la contractació d’uns operaris que, molts d’ells, són originaris de països de l’Amèrica Llatina i especialment del Perú, segons que ha pogut corroborar l’Altaveu. Les condicions d’habitatge, les condicions salarials i la cobertura sanitària de què disposen és en no pocs casos un enigma. Queda clar, però, que no totes les empreses que estan treballant en la construcció de les principals promocions que s’estan fent al país operen de la mateixa manera.

Cert és que tot i el traspàs de mà d’obra que hi ha hagut d’altres sectors econòmics -hostaleria, transport…- cap a la construcció, l’alt volum de feina que hi ha hagut els darrers temps i especialment la feina que generen les promocions del Clot d’Emprivat han fet que hi hagués una alta demanda de personal del qual no es disposava al país. D’aquí que s’hagin buscat vies alternatives. També per abaratir costos.

Les condicions d’habitatge, les condicions salarials i la cobertura sanitària de què disposa aquest personal d’importació és en no pocs casos un enigma

Sobre les condicions d’habitatge, fa uns mesos es va localitzar a Encamp una mena de pis pastera on vivien no pocs operaris de la construcció. En condicions similars hi hauria habitatges a la Seu. A priori, les empreses del Principat que han optat per la fórmula de la importació de mà d’obra temporal -operaris que formalment poden treballar menys d’un mes a Andorra- recorren a empreses espanyoles de la construcció. Per ara, la majoria de controls que s’han fet han donat com a resultat que els operaris asseguren percebre un salari de 1.300 euros.

Però s’estan fent les revisions oportunes perquè hi ha molts dubtes sobre la veracitat de les xifres. En alguns casos, perquè es presumeix que s’estaria abonant una part del salari ‘en negre’. I en altres situacions, perquè els mateixos operaris estarien denunciant que cobren el que fixa la legislació en el seu país d’origen (i això serien quantitats irrisòries en comparació amb Andorra o Espanya).

En tot cas, és l’empresa andorrana que contracta la que ha de garantir que s’estan complint les condicions legals establerts al Principat. I de no complir-se la normativa, encara que vinguin a través d’empreses espanyoles, mentre aquests operaris treballen a Andorra la responsabilitat legal, segons les fonts consultades, és de l’empresa local que subcontracta.

TUBERCULOSI

I encara l’element sanitari. En ser mà d’obra temporal, els operaris no passen en aquest camp les revisions mèdiques que en altres circumstàncies sí que haurien d’afrontar. Certament, tothom es pot posar malalt per moltes revisions a què sigui sotmès. Però llavors hi ha d’haver una cobertura sanitària que es faci càrrec, com a mínim, del copagament establert al Principat. I s’haurien començat a detectar casos que això no s’estaria complint.

Sense anar més lluny, la darrera setmana hi hauria hagut un parell de casos d’operaris que treballen temporalment al país per les vies esmentades i que, residint en condicions molt dubtoses a la Seu, haurien hagut de ser hospitalitzats a Andorra en contraure tuberculosi, una malaltia contagiosa que hauria fet que altres companys es quedessin sense poder treballar per precaució, en una mena d’aïllament. El ministeri de Salut s’hauria de fer càrrec, almenys d’entrada, del cost d’hospitalització d’aquestes persones.

Etiquetes

Comentaris (14)

Trending