Durant el debat al ple d’aquesta iniciativa, el conseller general ‘taronja’ Pere Marsenyach ha posat en relleu que la proposta d’AE suposava “insta a Govern a començar la casa per la teulada”. En aquest sentit, s’ha mostrat convençut que, prèviament a impulsar aquesta plataforma, abans cal “regular per llei la contractació en origen”. I això, ha recordat, és un dels punts que inclou la Llei de continuïtat i consolidació de les mesures per al creixement sostenible ja a tràmit parlamentari.
Marsenyac ha apuntat que el que toca és, en primer lloc, aprovar aquest i, posteriorment, es podrà tirar endavant la plataforma en la qual, ha garantit el conseller general, “ja fa mesos que es treballa”. Aquesta hauria de permetre a les empreses donar a conèixer les seves ofertes de feina a altres països i, també, que els possibles interessats poguessin enviar els seus currículums. Segons ha assegurat, la intenció és “fer una prova pilot durant el primer semestre del 2026”.
Aquest sistema, ha indicat, estaria plenament actualitzat. Així, per exemple, contemplaria les noves condicions que marquen tant el sistema ‘Entry/exit’ com el control que els possibles treballadors tinguin en regla el seu visat per passar per l’espai Schengen. El parlamentari ha apuntat que els detalls de tot plegat s’estan acabant d’ultimar amb el mateix teixit empresarial, particularment amb la Cambra de Comerç i la CEA.
Per això, s’ha considerat necessari no acceptar la proposta presentada per Andorra Endavant. El seu conseller general, Marc Monteagudo ha defensat que el sistema que es volia encomanar a Govern ajudaria a “reduir situacions irregulars i evitaria que les previsibles despeses de repatriació recaiguessin en la ciutadania”, a banda de “crear un sistema més àgil per a tothom”. Finalment, però, no tirarà endavant, malgrat haver comptat amb els vots favorables tant de Concòrdia com del grup socialdemòcrata.
Totes dues formacions veien interessant la proposta. Així, des del PS, Susanna Vela l’ha considerat positiva, tot i que ha coincidit amb Marsenyach en el fet que també cal “legislar prèviament la figura de la contractació en origen”. Per la seva banda, des de Concòrdia, Jordi Casadevall ha apuntat que “ens semblen bé els objectius perseguits: control i traçabilitat, seguretat jurídica i col·laboració institucional”.
UNANIMITAT AMB FUNCIÓ PÚBLICA, UNIVERSITATS I ESPORT
En canvi, sí que han estat validades, i en aquest cas per unanimitat tot un seguit de lleis que es trobaven a tràmit parlamentari. És el cas de les modificacions a la Llei de Funció Pública proposades pels grups que, entre altres aspectes, introdueixen la possibilitat que els sindicats puguin ser part dels comitès de selecció dels processos d’incorporació de personal als cossos especials o que mantindran la possibilitat d’optar a promocions internes d’aquells treballadors públics que tinguin oberts processos penals encara sense sentència ferma.
També ha prosperat la modificació de la Llei de l’Ensenyament Superior -de fet, no havia rebut cap esmena per part dels grups- que han de permetre instaurar un cert ordre en el marc normatiu que regeix les universitats al país, especialment pensant en els centres privats. Des dels grups, especialment PS i Concòrdia, han valorat positivament que els canvis han d’ajudar a posar fre a algunes situacions que s’havien viscut els darrers anys, com ara tancament d’universitats o dificultat per homologar titulacions, que podien suposar un problema per a la reputació del país com a plaça educativa.
També ha tirat endavant la modificació de la Llei de l’esport i, novament, amb el vot favorable de tota la cambra. La ministra, Mònica Bonell, ha defensat que el text “consolida” la normativa i “l’adapta a la realitat”. En aquest sentit, ha destacat que l’esport és “actualment més professional, inclusiu i exigent”. Al seu entendre, el que s’assoleix amb el nou projecte legislatiu és “fer créixer un que ja funcionava i refermar la voluntat de treballar per un esport més fort, segur i amb futur”. Els grups de l’oposició han donat un sí al text amb tints crítics. Per exemple, des de Concòrdia Núria Segués ha lamentat que es mantingui la possibilitat de crear una Fundació de l’Esport quan, vista la realitat, es dona per fet que aquesta entitat, ara per ara, no es crearà.