La proposició de llei ja està a tràmit amb l’objectiu de crear una eina que, fins ara, no existeix al país. En aquest procés seran molt importants els nous professionals que també queden regulats al text: els registradors civils. Seran figures equiparables al saig o els notaris. Igual que aquests, tindran la condició de “professionals del dret investits de funció pública” i la seva principal funció serà el control de totes les inscripcions que s’hagin de fer al futur registre de la propietat.
La llei marca que hauran de tenir nacionalitat andorrana i no haver estat condemnats per delictes majors dolosos o delictes imprudents vinculats a l’exercici de la funció pública o jurisdiccional. A nivell de formació, se serà exigent. Hauran “d’estar en possessió com a mínim d’un títol de nivell 7 del Marc andorrà de qualificacions (MAQ): el primer cicle d’estudis oficials d’ensenyament superior en dret, corresponent al nivell 6A del MAQ, i el segon cicle d’estudis oficials d’ensenyament superior en l’àmbit del dret, corresponent al nivell 7 del MAQ, cumulativament, que han d’haver estat lliurats o reconeguts pel Govern”.
La selecció, es farà via un “concurs oposició” que haurà de convocar Govern; els escollits hauran de fer una formació de sis mesos amb pràctiques tutelades en una oficina registral i, com que a Andorra no n’existeix cap ara, els primers que siguin nomenats hauran de fer aquesta part del procés fora del país
La llei també marca una sèrie d’incompatibilitats, com ara “qualsevol càrrec públic, sigui electiu o de designació”, prestar serveis a l’administració o exercir l’advocacia o qualsevol altra activitat mercantil, industrial o professional. A la vegada es marca un “deure d’abstenció quan hagin de qualificar documents en el contingut dels quals tinguin un interès directe o indirecte, sigui per relació familiar o perquè hi intervingui una societat en la qual ell mateix o un parent proper hi tingui un mínim de participació.
L’incompliment d’aquest deure és una de les infraccions incloses en el règim sancionador, que les divideix, com és habitual, entre lleus, greus i molt greus. Entre aquestes darreres hi ha l’abandó del servei, la vulneració del secret professional, cometre algun acte de discriminació o no disposar de l’assegurança requerida per ser registrador, que ha de cobrir un import mínim de 600.000 euros. Entre les greus, hi hauria l’incompliment del deure d’abstenció o percebre honoraris de forma ocasional que no siguin els establerts legalment.
Pel que fa als càstigs, els més lleus suposarien una amonestació escrita i una multa que no arribaria als mil euros. A partir d’aquí, amb una infracció greu ja es podria arribar a inhabilitar durant un any el registrador i a imposar-li una sanció d’entre 1.001 i 5.000 euros. Per a les molt greus, aquesta quantitat podria arribar als 50.000, tot i que també es compta que si amb la conducta indeguda el professional ha obtingut un “guany econòmic”, aquesta quantitat pugui incrementar-se “fins a l’import del profit obtingut”. A més, es preveu l’opció d’inhabilitació fins a cinc anys o, també, la seva expulsió.
Pel que fa a la selecció, es farà, tal com ja succeeix amb els saigs i els notaris via un “concurs oposició” que haurà de convocar Govern. Els escollits hauran de fer una formació de sis mesos amb pràctiques tutelades en una oficina registral. Com que a Andorra no n’existeix cap ara, els primers que siguin nomenats hauran de fer aquesta part del procés fora del país, opció que queda establerta en una de les disposicions finals del text. Més enllà d’això, també serà obligatori que facin “formació continuada”.
Els honoraris d’aquests professionals els fixaran amb un barem aprovat pel Govern. Prèviament, l’executiu haurà de rebre una proposta no vinculant de la Cambra de Registradors. Serà l’entitat que representi el sector, amb l’obligació qu tots els registradors hagin de formar-ne part.
Comentaris