Així, una tercera part de les vacants, el 33,6%, correspon a artesans i treballadors qualificats de les indústries i la construcció. En total, hi ha 605 llocs de treball disponibles per a aquest grup professional, mentre que només tretze dels demandants inscrits, el 6% del total, busquen feina en aquest àmbit. També hi ha una elevada demanda de treballadors dels serveis, la restauració, la protecció i la venda, amb 442 vacants, i de treballadors no qualificats, amb 387 ofertes.
En canvi, el perfil més habitual entre les persones que busquen feina és el d’empleat administratiu. 61 dels 218 demandants, el 28%, pertanyen a aquesta categoria, però només hi ha noranta vacants disponibles, el 5% del total. Aquesta diferència evidencia que l’existència d’un nombre elevat d’ofertes no garanteix que aquestes encaixin amb l’experiència o les aspiracions dels inscrits.
El perfil més habitual entre les persones que busquen feina és el d’empleat administratiu: 61 dels 218 demandants, el 28%, pertanyen a aquesta categoria
Dels 218 demandants, 174 fa menys de sis mesos que estan desocupats, gairebé el 80% del total. Vuit persones porten entre sis mesos i un any buscant feina i quinze fa més de dotze mesos que estan a l’atur. Els desocupats de llarga durada representen, per tant, el 7%.
La franja d’edat amb més demandants és la de 40 a 59 anys, amb 79 persones, el 36,2%. La segueixen les persones d’entre 26 i 39 anys, amb cinquanta inscrits, i les de 18 a 25 anys, amb 37. També hi ha 32 demandants de més de 59 anys i vint menors d’edat.
Les dones són lleugerament majoritàries, amb 117 inscrites, el 53,7%, davant de 101 homes. Pel que fa a la nacionalitat, 118 demandants són andorrans, 46 espanyols, deu portuguesos, nou francesos i 35 corresponen a altres nacionalitats. Durant el juny, setze persones van ser contractades mitjançant el Servei d’Ocupació i dues més a través dels programes de treball temporal. A més, 71 inscrits van trobar feina pels seus propis mitjans, un 22,4% més que el mateix mes de l’any anterior.
El Servei d’Ocupació comptabilitza igualment 176 persones que, tot i tenir feina, estan inscrites per millorar la seva situació laboral. La xifra ha disminuït un 5,4% respecte al maig i un 3,8% en comparació amb el juny del 2025.
118 demandants són andorrans, 46 espanyols, deu portuguesos, nou francesos i 35 corresponen a altres nacionalitats
Gairebé la meitat, 85 persones, tenen un contracte temporal, mentre que 78 disposen d’un contracte fix. N’hi ha deu que treballen per compte propi i tres que tenen un contracte discontinu o de temporada. En aquest grup també predominen els empleats administratius, amb 48 persones, i els tècnics i professionals de suport, amb 43. Les dones representen el 61,9% dels demandants de millora laboral. Pel que fa a l’ajut econòmic per desocupació involuntària, al juny hi havia catorze beneficiaris. És una persona menys que el mes anterior, però tres més que un any enrere, un increment interanual del 27,3%.
Les dades del moviment laboral coincideixen amb un creixement del nombre de persones assalariades. A l’abril, el darrer mes amb dades semidefinitives, n’hi havia 47.901, un 2,5% més que l’any anterior. En termes absoluts, el mercat laboral va sumar 1.153 treballadors.
Les activitats immobiliàries i els serveis empresarials continuen sent el sector amb més ocupació, amb 8.324 assalariats, 380 més que l’abril del 2025. El comerç al detall ocupa 5.150 persones i l’hoteleria, 5.909, tot i haver perdut 62 treballadors en un any.
La construcció va arribar als 4.867 assalariats, 262 més que un any abans, un increment del 5,7%. També van créixer un 5,7% les altres activitats socials i els serveis personals, fins als 4.511 treballadors. En termes percentuals, l’augment més elevat es va produir en el sector de l’energia elèctrica, el gas i l’aigua, amb un 8,9%, tot i que es tracta d’un àmbit reduït, amb 208 assalariats.
A l’altre extrem, les llars que ocupen personal domèstic van perdre un 3,1% dels treballadors. També van retrocedir la venda i reparació de vehicles, un 1,3%; l’hoteleria, un 1%, i els transports i les comunicacions, un 0,3%.
UNA DIFERÈNCIA DE MÉS DE 600 EUROS ENTRE EL SALARI MITJÀ I EL MEDIÀ
El salari mitjà declarat a la CASS es va situar a l’abril en 2.817,44 euros, un 4,3% més que un any enrere. La massa salarial total va arribar als 134,96 milions d’euros, amb un creixement interanual del 6,9%. El salari medià, però, va quedar en 2.196,17 euros. La diferència respecte al salari mitjà supera els 620 euros i la franja salarial més habitual és la compresa entre els 1.500 i els 1.600 euros.