La responsable governamental ha fet aquest anunci durant la taula rodona ‘Inversió, mercat i país’ organitzada pel ‘co-working’ Hive Five i que ha comptat, entre altres, també amb la participació de la directora de l’Institut Nacional de l’Habitatge (INH), Marta Alberch, o el membre del consell d’administració de l’Autoritat Financera Andorana (AFA), Maanam Aouraghe. Un dels temes abordats ha estat, justament, la problemàtica de l’habitatge i com ha influït en el seu agreujament l’arribada d’inversors estrangers, una tendència que, ha admès Marsol, no s’aconsegueix trencar.
“El 2025 es va incrementar i ara que hem doblat l’impost (a la inversió estrangera en immobles) no es nota; la gent continua comprant”, ha reconegut la titular d’Habitatge. Al seu entendre, el motiu és que “som atractius i tenim seguretat”, dos aspectes encara més importants ara en l’actual situació mundial. “Hi ha molta gent que vol venir a Andorra i està disposada a pagar preus importants”, ha comentat.
La ministra admet que, de moment, no es frena la inversió estrangera en immobles: ““Hi ha molta gent que vol venir a Andorra i està disposada a pagar preus importants”
Això també provoca un altre repte: “Hem de trobar la palanca per fer pisos més assequibles per al segment de població que no té aquest nivell econòmic”. I en això, ha assegurat, ja s’intenta trobar una fórmula. “Treballem amb els comuns per incentivar els propietaris a nivell d’impostos i facilitats de construcció perquè en facin més habitatges de lloguer a un preu raonable” i, a la vegada, “també pensem en mesures per poder fer immobles de venda per a aquest sector de la població que ajuda a fer créixer el país”. Marsol ha explicat que “ho volem fer i ben aviat ho presentarem”.
El sector privat és molt important i els hem d’incentivar a construir a preus assequibles per a la gent del país. Entre les fórmules que s’analitzen hi ha aspectes fiscals com ara reduccions en figures com la de l’inquilinat o la cessió obligatòria, però també l’IGI sobre els materials. També s’analitza reduir les plantes soterrànies per evitar fer excavacions a canvi de poder-ne fer de suplementàries. Marsol sí que ha apuntat que, inicialment, la prioritat és fer pisos de lloguer sense descartar els de compra, tot advertint que “és més complicat de gestionar”, tot i que “si podem aconseguir marcar uns preus de venda per sota de la mitjana actual”, es miraria de tirar endavant. La intenció és parlar amb tots els comuns i tenir embastada una llei en un termini no superior a un parell de mesos.
Més enllà d’aquests plans futurs, la ministra ha insistit, una vegada més en les accions que en aquest àmbit s’han impulsat ja, com ara el parc públic -”esperem tenir 650 pisos a final de legislatura”- o la Llei òmnibus, que ha permès, ha assegurat el pas al mercat de compra o lloguer de 500 apartaments turístics. També ha recordat que “hem enviat ja més de mil cartes a propietaris d’immobles buits” i ha remarcat que “volem fer aflorar pisos i que cada cop hi hagi més oferta”.
No ha faltat tampoc el programa per a la compra del primer pis, del qual Alberch ha indicat que ja han rebut 27 demandes. “Està tenint èxit. És una bona xifra i hi ha també moltes consultes; la gent està interessada”, ha indicat la directora de l’INH.
Marsol també ha defensat que el creixement poblacional no es pot aturar en sec, com demanen algunes formacions. Cal, això sí, regular-ho. I entén que s’està aconseguint. El 2025, ha indicat, ha estat de l’1,9% i, al seu entendre, això ja és “una xifra raonable”. Per això, ha argumentat que “cal trobar un equilibri entre continuar creixent i fer-ho de forma sostenible amb activitats poc devoradores de recursos”.
Paral·lelament, també ha avançat que s’està acabant d’ultimar la normativa que ha de regular el ‘co-living’, tot recordant que un sistema similar com és el ‘co-working’ ja ha donat bons fruits. En aquest sentit, s’ha mostrat convençuda que “pot ser una bona fórmula” per treure tensió al mercat de l’habitatge. El futur reglament inclouria aspectes com uns mínims de les parts privatives i de les comunes.
Per la seva banda, Aouraghe ha posat en relleu que l’enduriment dels requisits per als residents passius no necessàriament ha de frenar-ne la seva arribada. De fet, l’economista, també membre del consell d’administració de l’AFA, entén la xifra d’inversió exigida, un milió d’euros, “avui dia no és cap problema per al perfil” d’aquestes persones. Ara bé, entén que sí que pot suposar una avantatge perquè entre el dipòsit ara a fons perdut davant l’organisme i els impostos que haurà d’abonar, com ara amb la compra d’un immoble d’un mínim de 800.000 euros, “desemborsarà més de 100.000 euros el seu primer any de residència que pot fer servir l’administració per impulsar altres projectes”. Al seu entendre, “la seva aportació serà important”.