La gerent d’un petit supermercat –que no vol donar el seu nom– manifesta que “hi ha més gent, però no és allò que s’esperava”. Lamenta que “el Pas ha perdut molta gent amb el tall”. Francesos, principalment, que han substituït el poble encampadà per Bossost (Vall d’Aran) o la Jonquera (Alt Empordà), on els preus també són més competitius en comparació amb França. “Segons em diuen alguns clients, tenen coneguts encara continuen anant a la Jonquera o a Bossost, que ja és el que van fer durant el temps que va durar el tall”. D’altra banda, reconeix que les pistes d’esquí no han perdut activitat: “Aquests dies, hi ha molts portuguesos, però són joves i no és un bon client per al comerç. El que ens interessa és el client francès”.
“Segons em diuen alguns clients, tenen coneguts que encara continuen anant a la Jonquera o a Bossost, que ja és el que van fer durant el temps que va durar el tall”
Es queixa, a més, que els darrers dies “la policia francesa està dient que el port està tancat i no és veritat. La previsió és que tanqui el dia 6, que és el dia en què comencen les vacances escolars franceses. No sé si és veritat o no. Tot és pel bé dels conductors, per qüestions de seguretat, però no seria la primera vegada que tanquen i s’equivoquen. No sé fins a quin punt hi ha mala intenció”. Reitera que és coneixedora de la reculada que han hagut de fer alguns clients per l’avís –fals– de tancament del port: “No hi ha la gent que hauria d’haver arribat”. Un altre element que denuncia és el mal estat de les voreres al poble: “Tots els carrers tenen forats. No n’hi ha un que estigui bé. La gent ha d’anar pel mig de la calçada. No s’està fent allò que caldria fer”. Afegeix, finalment, que “les ajudes del Govern no ens han ajudat massa” i que “la falta de clientela francesa és preocupant”.
Des de la botiga de roba Dvotion, asseguren que “els comerços tanquen a la tarda perquè no hi ha gent”. La Samantha, la responsable del negoci, coincideix a dir que “el temporal no ens ha ajudat gens. Els cap de setmana posteriors a la reobertura no ha fet bon temps. La gent no ha pujat”. Espera que el pronòstic de millora del clima per a la setmana vinent –amb l’inici del descans escolar a França– ajudi a remuntar. Ara bé: “Les de Setmana Santa no són mai unes vacances que destaquin. Estem enmig de dues temporades: hivern i estiu. I la gent ja comença a tirar cap a la platja. És un període de transició, una mica mort”. No són tan rellevants com les de Carnaval, que enguany van celebrar-se el cap de setmana després de la fi del tall. Sobre la recuperació econòmica, diu que tot plegat avança “a poc a poc. No és per tirat coets, però no ens podem queixar”. El patiment, diu, es va viure durant els 37 dies de tancament. Els hotels del poble –explica– estan “plens aquests dies”, però els esquiadors –sobretot si són joves– no són un públic que “faci la diferència. No és un visitant que es gasti massa diners. Comprem molt d’alcohol i alguns aliments instantanis”. Sí que recorda un repunt tímid de l’activitat a la botiga (“cap bogeria”) durant la celebració de l’Hibernation i l’Snowrow. La Samanta també busca el turista francès, el que adquireix peces de roba exclusives, el que pot –i vol– gastar-se 500 euros en una sola compra.
Gerard Pifarré, representant del sector comercial al Consell Econòmic del Pas de la Casa, apunta que “en general, tot i que a poc a poc, l’activitat s’ha pogut recuperar; el client francès torna a pujar a comprar”. Aquesta, de fet, era la preocupació: si el comprador francès retornaria ràpidament. Els fidels, això segur, han tornat. Altres encara s’ho repensen: el clima i els tancaments puntuals d’accés al país són dos factors que no ajuden. “El tancament previst d’avui per a demà, per exemple, dificultarà que els clients francesos pugin. El mal temps tampoc accelera la recuperació”, afegeix Pifarré, que reconeix que la situació actual “no és la panacea”. Els comerciants esperen, sobretot, el bon temps per assolir una activitat real, per igualar el moviment anterior al tall. “Anem, però, en el bon camí. Insisteixo que, de cara als mesos de maig i juny, caldria fer més campanyes de reactivació, d’animació de carrer per impulsar el ritme. Això és el que s’està demanant”, expressa aquest representant.
“Tots els carrers tenen voreres amb forats. No n’hi ha un que estigui bé. La gent ha d’anar pel mig de la calçada. No s’està fent allò que caldria fer al Pas”
Valérie Lackner, empresària de Frontera Blanca –un gran complex d’apartaments turístics–, assegura que “la situació ha millorat, és clar, però el poble no està al 100%. Vaig estar parlant ahir amb la responsable d’una botiga de roba íntima i em va dir que la cosa encara està bastant fluixa. Costa recuperar el ritme, la veritat. L’activitat, diguéssim, no s’ha igualat respecte del moviment que teníem abans del tall o en aquest mateix període l’any passat”. Fa veure, a més, que “els francesos tampoc tenen vacances ara mateix. Les faran la setmana vinent –a partir del dia 6– i anuncien molt mal temps”. Pel que fa a l’ocupació als allotjaments turístics: “Estem en xifres correctes, en els números previstos”. Les pistes, de fet, estan força plenes aquests dies perquè “hi ha l’‘operativa Sumol’”, que implica l’estada d’uns turistes 2.000 portuguesos, adolescents principalment.
Segons Àlex Ruiz, president de l’Associació d’Empreses d’Allotjaments Turístics (AEAT), la recuperació del sector dels apartaments turístics no ha estat significativa perquè “el tall no ens va afectar”. “No hem tingut un abans i un després marcadament diferenciats”, resumeix Ruiz: “Si haguéssim tingut cancel·lacions, ens hauríem hagut de recuperar, és clar, però no hem hagut de lamentar grans caigudes de reserves”. Aquesta distinció entre el manteniment econòmic del teixit hoteler i el sotrac financer dels comerços ja es va fer notar durant els 37 dies de tancament de l’RN-20.