Durant el debat d’aquest segon projecte de llei, Marsol ha volgut treure pit dels efectes que ha tingut la coneguda com a Llei òmnibus, que es va aprovar ara fa gairebé un any a la cambra parlamentària. Segons la ministra, ja està donant fruits. Un dels aspectes clau era la possibilitat que s’obligués als propietaris de pisos “buits i desatesos” a cedir-los perquè Govern les pugui posar al mercat de lloguer. En aquest procés, ha indicat, es treballa ara.
Així, segons la titular d’Habitatge, amb treball conjunt amb comuns i companyies elèctriques, s’han localitzat tota una sèrie d’immobles en aquesta situació. I, d’aquests, ja s’ha pogut contactar amb més de 800 propietaris. Ara, “els estem explicant aquesta normativa i els volen incentivar perquè els posin al mercat”.
A la vegada, també una altra mesura està tenint efectes. Marsol ha recordat que tots aquells apartaments que no estiguin en edificis on suposin més del 30% del total perdran la llicència en un termini de tres anys. La ministra ha explicat que ja hi ha alguns d’aquests -340- que han canviat d’ús. Per tant, defensa que s’ha incrementat l’oferta al mercat de lloguer.
I l’òmnibus, ja té una segona part. El ple del Consell General ha validat la Llei de continuïtat i consolidació de les mesures per al creixement sostenible. Ho ha fet, però, amb els vots en solitari dels dos grups de la majoria -Demòcrates i Ciutadans Compromesos-. Des de l’oposició, tot i que admetre que en comissió hi ha hagut més voluntat de diàleg amb altres textos -amb el pressupost al cap- es considera, cadascú per motius diferents, que conté disposicions per les quals no la poden votar a favor.
Des del Govern, lògicament, s’ha defensat la llei que permet “trobar l’equilibri entre mantenir les taxes de prosperitat que vivim i les tensions que això provoca en habitatge i altres qüestions de la vida quotidiana” i mantenir “el compromís amb el creixement sostenible i sostingut”. Marsol ha argumentat que les contingudes al nou text “són complementàries a les d’ara fa un any”. El text també s’ha valorat positivament des de la bancada demòcrata, amb Maria Martisella apuntat que el text aposta per “la centralitat, la moderació i el pragmatisme” per vetllar “per un creixement harmònic”.
Des de l’oposició s’ha admès que, amb aquest text, hi ha hagut opció de trobar consensos, almenys en alguns articles, durant el treball en comissió. No prou, però, per donar el vot positiu ni tampoc l’abstenció. Els motius, però, diferien segons els grups. Des de Concòrdia, el seu líder, Cerni Escalé, ha apuntat principalment a tres. El primer, el fet que es mantingui la possibilitat de la inversió en immobles per part dels nous residents passius, l’allargament de sis a dotze mesos en el termini per als treballadors d’empreses estrangeres que venen a fer feines al país i, sobretot, que els andorrans que visquin a l’estranger passin a ser obligats tributaris de l’impost a la inversió estrangera immobiliària, un aspecte que ha demanat que s’intenti corregir en el futur: “Cal un esforç de negociació diplomàtica per adaptar els convenis que ja tenim signats altres països”.
Des del PS, el president suplent, Pere Baró ha apuntat que, al seu entendre, la llei “no serà un instrument suficient” malgrat les millores en comissió. La formació ha deixat clar que “es manté una línia vermella per a nosaltres que és que es pugui continuar invertint en pisos”. També es considera que “no hi ha prou mesures per evitar que es pugui continuar especulant amb l’habitatge”.
Per la seva banda, des d’Andorra Endavant Noemí Amador ha posat el focus en el fet que “hi ha aspectes en què no es protegeix prou les empreses ni la seguretat”. En aquest sentit, davant les crítiques de Concòrdia, ha defensat la proposta feta via esmena -i finalment no acceptada- amb la qual es volia que si un menor d’una família amb menys de tres anys de residència al país cometia un delicte, tot el nucli fos expulsat del Principat.
RESERVES D’ESMENA PRÈVIES
Prèviament al debat del text global, s’han debatut -i refusat- dues reserves d’esmena que s’havien elevat al ple per part de l’oposició. Per un costat, el PS volia que s’inclogués una encomana a Govern per elaborar una llei pel dret a l’habitatge. “Regular el mercat no és ideologia; és responsabilitat política i ho exigeix la Constitució”, ha defensat Baró. Des de la majoria i l’executiu s’ha considerat innecessari perquè “l’habitatge accessible ja està regulat”.
Per l’altre costat, Concòrdia volia restringir encara més la compra d’immobles per part d’estrangers. Una proposta que la ministra Marsol ha considerat “massa dràstica” perquè “els frens absoluts són perillosos”. Des de la formació, Núria Segués defensava que l’esmena pretenia garantir que hi hagi pisos a un preu raonable per als residents al Principat.