Són dues de les mesures que, més enllà de la fórmula per fer la descongelació dels lloguers, Govern preveu incloure en el projecte de llei d’aprovació del règim jurídic aplicable als contractes d’arrendament d’habitatges per a residència habitual i permanent per al període 2027-30, a l’esborrany del qual ha tingut accés Altaveu. El text inclou diferents disposicions finals i en la tercera és en la qual, si s’aprova tal com està redactat, hi ha tres encomanes, sense però, termini fixat, per a l’executiu.
Una d’aquestes és la de promoure “la creació d’un fons de garanties per als impagaments de les rendes de lloguer”. És a dir, s’establiria una mesura que, en cas que l’inquilí no fes front a les seves obligacions, permeti al propietari cobrar els diners marcats al contracte. En aquest sentit, la proposta segueix una de les recomanacions que havia estat inclosa en el document ‘Andorra casa teva; pla pel dret a l’habitatge”, encomanat pel mateix Govern l’any 2023. Llavors, es considerava que la seva implementació podria fer sortir al mercat fins a 700 pisos a un preu assequible.
La disposició final també inclou dos altres encàrrecs. El primer, “la creació d’un programa d’incentius econòmics per construir i rehabilitar habitatges” que s’haurien d’arrendar, també, seguint els barems de preu assequible fixats. També es demana “reforçar els incentius fiscals i econòmics” per als propietaris que optin per posar aquestes rendes contingudes.
El projecte legislatiu inclou una altra disposició final rellevant, la primera, que serveix per modificar aspectes de la Llei d’arrendament de finques urbanes. Així, s’afegeix una definició clara del concepte “d’activitat insalubre”, un dels supòsits pels quals es pot demanar el desnonament d’un inquilí i se n’afegeix un altre: haver estat sancionat per cometre en el termini d’un any “dues infraccions en l’àmbit de la seguretat pública dins l’edifici en què s’ubica l’habitatge”. També es modifica la Llei pel creixement sostenible i pel dret a l’habitatge amb la intenció de recuperar una idea que Govern havia tingut llavors i que els grups de la majoria van acabar tombant: el fet d’introduir compensacions per aquells inquilins que fossin víctimes d’un ús fraudulent de la possibilitat de trencar un contracte congelat de lloguer al·legant que es vol destinar el pis a un familiar proper. És a dir, el que s’ha conegut com “la trampa del fill”.
Ja llavors, legalment es va fixar que si es demostrava aquesta infracció, el propietari hauria de pagar una multa equivalent al 100% de l’anualitat que pagava la part arrendatària en el moment de la resolució del conflicte. En el període d’esmenes, la majoria va deixar fora la possible indemnització per al llogater. Ara, Govern vol que el càstig s’endureixi.
Així, per un costat, s’afegiria a la multa la prohibició de contractar amb l’administració pública durant un període de dos anys i de rebre ajuts o subvencions durant tres. També s’establirà que l’habitatge s’ha de posar novament al mercat de lloguer durant un període mínim d’un lustre “sempre que sigui possible” i a “un preu inferior o igual al que s’aplicava. Pel que fa a l’inquilí, se l’haurà d’indemnitzar “en una quantitat equivalent a l’import de la nova fiança que hagi hagut de dipositar descomptat l’import de la fiança retornada, als honoraris de l’agència si n’hi ha, a les despeses de trasllat i mudança sempre que estiguin degudament justificades així com la diferència de renda de lloguer del nou contracte respecte del contracte resolt calculada per a un període de sis mesos”.
Govern té el text gairebé embastat, però durant els pròxims dies vol analitzar les aportacions dels diferents actors concernits -patronals, sindicats, Sindicat de llogaters o propietaris, entre altres- per veure si alguna es pot incorporar. A partir d’aquí, aquest mateix març es farà la tramitació al Consell General. L’objectiu seria que es pugui aprovar a tot tardar durant el mes de juny.