Espot ha reivindicat la decisió d’obrir l’economia andorrana, recordant que es va prendre en un context de profunda crisi econòmica i financera, el que va permetre la creació de nous sectors d’activitat i ha contribuït a reforçar la prosperitat del país. Malgrat això, el cap de l’Executiu ha reconegut que el procés de diversificació econòmica encara no ha culminat. “El que ha faltat és que aquesta obertura acabés de quallar plenament”, ha afirmat, tot destacant que Andorra continua sent massa dependent dels sectors econòmics tradicionals, com el comerç, el turisme o el sector financer.
Amb la mirada posada en el futur, ha defensat que la prosperitat del país només es podrà consolidar si es combina la fortalesa d’aquests sectors amb el desenvolupament de noves activitats d’alt valor afegit vinculades a la innovació i el coneixement. En aquest sentit, ha recordat que el Govern s'ha fixat com a objectiu destinar en el termini d’una dècada l’equivalent al 7% del pressupost a polítiques d’innovació i ha subratllat que el creixement econòmic experimentat els darrers anys ha estat clau per generar els recursos necessaris per impulsar aquesta transformació i avançar en la diversificació del model productiu.
Pel que fa a la problemàtica de l’habitatge, Espot ha rebutjat les veus que atribueixen exclusivament l’encariment dels preus a l’obertura econòmica. Segons ha assenyalat, es tracta d’una problemàtica “multifactorial” que respon a diverses causes, entre les quals hi ha l’arribada de nova població, els canvis en les estructures familiars o determinades dinàmiques del mercat immobiliari. “Aquells que responsabilitzen exclusivament l’obertura econòmica del problema de l’habitatge es fan trampes al solitari”, ha manifestat.
En aquest sentit, ha defensat les mesures adoptades pel Govern per corregir els efectes no desitjats del creixement econòmic, com les limitacions a la inversió immobiliària estrangera, les restriccions als pisos turístics o els incentius per mobilitzar habitatges buits. Espot ha conclòs que és preferible gestionar “els mals del creixement econòmic” que no pas afrontar una situació de crisi com la que vivia Andorra fa quinze anys, i ha insistit en la necessitat de continuar impulsant una obertura econòmica “ben encaminada i ben acotada” que permeti diversificar l’economia sense comprometre els recursos del país.
UN PAPER CLAU AL PIRINEU
Durant la seva intervenció, el cap de Govern ha defensat Andorra com un “pol econòmic imprescindible” per al Pirineu, capaç d’agrupar empreses i generar sinergies amb els territoris veïns. “El Pirineu no es pot entendre sense el Principat. En tot cas, nosaltres volem ser un actor imprescindible d’aquest canvi, d’aquesta diversificació que necessiten les nostres economies de muntanya i, intentarem posar una mica el nostre gra de sorra”. En aquesta línia, ha reivindicat l’acord d’associació amb la Unió Europea com un dels instruments més rellevants per al futur econòmic del país, ja que permetrà reduir barreres, facilitar l’accés al mercat interior europeu i reforçar l’atractiu per a la inversió internacional.
A més, també ha ressaltat la creació d’espais d’interès econòmic amb extensió cap al Pirineu, com la zona econòmica especial que es projecta a Organyà en col·laboració amb Catalunya. Un altre exemple de sinergies entre els territoris és el projecte Tramvalira, de connexió ferroviària entre Andorra i la Seu d’Urgell. Segons ha manifestat el cap de Govern, l’acord és clau per donar escala internacional a les empreses andorranes i forma part d’una estratègia coherent amb la innovació i la diversificació econòmica, orientada a garantir la prosperitat del país a llarg termini.
TROBADA EMPRESARIAL
El cap de l’executiu ha fet aquestes manifestacions en el marc de la 37a Trobada Empresarial al Pirineu, de la qual n’ha valorat que és un esdeveniment que està àmpliament consolidat" i que gràcies a les novetats d’enguany “li donaran un nou impuls”. Precisament a aquestes modificacions s’ha referit també la presidenta de l’esdeveniment, Montse Pujol, en l’obertura de la cita que per primera vegada s’obre a la “participació activa” d’associacions i també a empresaris del Berguedà i l’Anoia.
Pujol ha defensat la temàtica escollida ‘El nou mapa econòmic mundial: Quin camí prenem?’, ja que s’està en un context en el qual “hem de decidir” perquè està canviant la manera de produir, d’atreure talent, o de gestionar qüestions com la intel·ligència artificial. “Com continuarem sent competitius i créixer en un món cada vegada més exigent”, ha plantejat. I ha reivindicat que el Pirineu té “talent” i empreses que han “demostrat” una capacitat d’adaptació molt important.
També en aquesta obertura de la trobada, en què prenen part més de 900 persones, ha intervingut l’alcalde de la Seu d’Urgell, Joan Barrera, que ha manifestat que l’administració ha de ser un “aliat” de les empreses en el context actual, defensant que ha de “simplificar i facilitar” i “no posar més traves”, sent, per tant, “àgil i propera” i ha trencat una llança a favor de la col·laboració publicoprivada. També ha defensat que esdeveniments com la trobada demostren que “el Pirineu no és la perifèria”.
Per cloure la jornada del matí de dijous, l’ex-alt representant de la Unió Europea per a Afers Exteriors i Política de Seguretat i president del Cidob, Josep Borrell, ha protagonitzat el diàleg ‘El nou (des)ordre mundial’ en què ha parlat d’un context internacional marcat pels conflictes bèl·lics, l’emergència de la Xina que exerceix una “pressió comercial tremenda” i uns Estats Units que “ja no volen ser amic” dels països europeus.
Borrell ha destacat que Europa es troba davant un problema perquè la seva productivitat disminueix i a més a més té “una manca clara de credibilitat”. “La gent no ens creu perquè veuen el que fem o el que no fem”, per exemple davant de casos com Gaza, ha emfasitzat el president de Cidob sobre el paper d’Europa i ha defensat que el que cal és que inverteixi “més en tecnologia” i que a més ho faci de manera conjunta per “guanyar independència respecte dels Estats Units”.