Diverses fonts han assegurat que la incertesa pel futur ha fet que molts empresaris hagin optat per la prudència i, sobretot, per acollir-se a la mesura inclosa en les lleis òmnibus i traslladar a l’Estat la responsabilitat d’assumir una part de la remuneració dels seus treballadors. Però hi ha sectors de l’activitat socioeconòmica que no han experimentat hores d’ara -no està clar que passarà en uns mesos, això és clar- cap reculada en el volum de feina. Fins i tot s’ha donat el cas contrari.
Segons les fonts consultades, sectors com els de la neteja, vistes les noves exigències normatives i de sentit comú provocades per la pandèmia, han vist com tenien un repunt important de feina. També ha tornat al volum anterior a l’inici de la crisi o més i tot empreses que les esmentades de lampisteria o electricitat, per citar només dos exemples, perquè el confinament va provocar necessitats que es van posposar per obligació o decisió prudencial. I ara els usuaris que demanden dels serveis els han volgut activar i es troben amb dificultats per poder disposar del que necessiten.
Algunes companyies, per molt que es volguessin reactivar, tenen part del personal passant a l'estranger la suspensió contractual i altres consideren que l'increment de feina és massa puntual
Certament, algunes empreses han desactivat els ERTOs, encara que la decisió no és senzilla i més ara veient que hi han alguns petits rebrots. No és senzilla burocràticament i tampoc logísticament. Hi ha personal que vista la suspensió contractual va decidir, per exemple, marxar a Portugal o Espanya el temps previst o que se’ls va assegurar que no tindrien feina. I activar-los ara no és fàcil. Altres empresaris, en un comportament que l’administració hauria de perseguir, pacten complements no declarats a treballadors amb jornada reduïda i que es mantenen en aquesta tessitura laboral perquè el futur, fins i tot l’immediat, espera amb massa incògnites.
I es té clar, segons algunes fonts, que hi ha una part molt important de la feina ara acumulada que és producte de dos, tres mesos d’inactivitat, però que després tot plegat pot acabar caient en picat i les companyies no es volen picar els dits. I mentre l’Estat pagui, la màquina va funcionant. Quan els ERTO s’acabin, la problemàtica serà tota una altra de ben diferent. Sobretot si el coronavirus torna a ensenyar les urpes de mala manera.