Va ser el 2019 quan es va aprovar la modificació per la qual es flexibilitzaven les bases de cotització dels treballadors per compte propi de tal manera que, en funció de les rendes netes i del volum de facturació, es pot cotitzar per sota o per sobre de l’equivalent al salari mitjà, i mentre les cotitzacions inferiors són voluntàries, les superiors obligatòries. Més endavant, el 2024, es va fer una modificació per la qual les retribucions que percebien els administradors de societats pel treball efectiu, que podria fer un altre treballador, ja no es podien descomptar a l’hora de calcular els beneficis, i per tant a alguns dirigents d’empresa els va pujar la cotització.
Això és justament el que la CASS hauria aplicat retroactivament per a exercicis anteriors, des del 2019 fins al 2024, quan entra en vigor el canvi després de la publicació de la norma al febrer d’aquell any. I com a mínim en cinc ocasions ha reconegut que s’estava aplicant erròniament i ha corregit l’avís de regularització i la proposta d’acord per satisfer el deute, descomptant l’import de la cotització que no pertoca.