D’aquesta forma, l’executiu avança en la preparació del marc legal que ha de permetre el desembarcament de la multinacional farmacèutica al Principat. A finals d’octubre, el consell de ministres va aprovar l’adhesió al conveni i, ara, la seva signatura l’ha dut a terme la secretària d’Estat de Salut, Helena Mas, en presència del vicesecretari general del Consell d’Europa, Bjorn Berge, com s’ha informat des de l’organisme, que posa en relleu que el document “és la principal eina contra l'ús indegut d’avenços biològics i mèdics”.
El tractat, vigent des de l’1 de desembre del 1999, compta fins ara amb la ratificació de 29 països. Estableix un marc per a la protecció dels drets humans i la seva dignitat i identitat en l’àmbit biomèdic, com ara normes i principis relatius a la bioètica, la investigació mèdica, la genètica, el consentiment, els drets a la vida privada i a la informació, el trasplantament d'òrgans o el debat públic, entre altres. Una de les seves claus és la defensa que “els interessos dels éssers humans han de passar per davant dels de la ciència o de la societat”.
El conveni prohibeix totes les formes de discriminació per motius de la composició genètica d’una persona i la realització de proves predictives amb finalitats diferents de les mèdiques. En canvi sí que permet l’enginyeria genètica, tot i que únicament per motius preventius, diagnòstics o terapèutics i sempre amb límits. Per exemple, queda exclosa la possibilitat de triar el sexe d’un nen, amb l’única excepció d’evitar una malaltia hereditària greu.
La convenció també és contrària a la creació d’embrions humans amb finalitats d’investigació o l’extirpació d’òrgans que no es poden regenerar de persones que no poden donar el consentiment, amb l’excepció del teixit regeneratiu, especialment la medul·la òssia, entre germans. A més, s’han adoptat quatre protocols, respectivament, sobre la prohibició de la clonació d’éssers humans, sobre el trasplantament d’òrgans i teixits d’origen humà, sobre la investigació biomèdica i sobre les proves genètiques amb finalitats sanitàries.
El conveni d’Oviedo fa temps que està al centre del debat polític a Andorra, arran de l’anunci de l’acord entre Govern i la farmacèutica Grífols per a la construcció d’un laboratori d’investigació a Ordino. Es considera que la ratificació de l’acord internacional ha de permetre disposar de la seguretat jurídica necessària per al projecte, especialment pel fet de limitar les pràctiques que s’hi puguin dur a terme. Ara, el tractat haurà de ser enviat al Consell General per a la seva ratificació al ple.
Paral·lelament, en les pròximes setmanes, el Govern, si compleix el compromís expressat a l’octubre, ha de tramitar un segon text, en aquest cas de caràcter nacional, que acabarà d’arrodonir el marc legal sobre aquest àmbit: el projecte de llei d’investigació en l’àmbit de la salut i la biomedicina.
REUNIÓ DE TREBALL
Aprofitant la seva estada a Estrasburg, la secretària d’Estat de Salut, Helena Mas, ha mantingut una reunió de treball amb el director general de Drets Humans, Christos Giakoumopoulus, i el seu equip: Christophe Poirel, DanieleNicola Cangemi, Laurence Lwoff i Oscar Alarcón. La reunió ha servit per obrir un canal de cooperació, compartir experiències i rebre assessorament del Consell d’Europa en diversos àmbits sanitaris, com ara la redacció de textos legals o el desplegament de l’atenció en Salut Mental. Per la seva part han traslladat a Mas l’interès del Consell d’Europa perquè Andorra s’adhereixi a una convenció per lluitar contra la falsificació de medicaments i dispositius mèdics.
Comentaris (2)