Souque ha deixat clar, sense dir-ho obertament, que pel que fa a les zones econòmiques especials, que s’esta desenvolupant en un cas a Organyà i, en l’altre, que hauria de tenir una ubicació al voltant de Pamiers, el més calent és a l’aigüera. A la localitat urgellenca ja s’hi està treballant amb més o menys energia. Però en el cantó francès encara no hi ha ni clara la ubicació. En tot cas, l’ambaixadora sí que ha deixat clar que des d’Andorra s’hi treballa amb tota l’energia. I, justament, poder constituir formalment l’AECT ha de ser el marc legal per poder impulsar altres iniciatives concretes. O poder anar cercar finançament europeu, que en aquest cas ha de ser per a projectes concrets.
Quant a actuacions concretes, Souque ha explicar que “el Tramvalira és un dels projectes estrella del nostre Govern actual i penso que és un projecte molt important per la mobilitat al Principat i la connexió amb Catalunya. D’aquest projecte, n’estem ara mirant la seva viabilitat, hem fet un primer pas en aquests estudis, però ara s'haurà de pensar en com es materialitzarà aquest projecte del Tramvalira” i una de les qüestions és anar a cercar finançament. “No es materialitzarà demà, però serà també un procés per poder arribar al resultat de tenir un tramvia algun dia.”
Justament, del Tramvalira també se n’ha parlat més específicament durant una taula rodona, una de les diverses que hi ha aquests dies al tomb de la reflexió transfronterera, ja sia governamental o empresarial, denominada ‘La cooperació transfronterera com a eina de connectivitat i mobilitat’. Hi han participat des del secretari d’Estat de Transició Energètica, Transports i Mobilitat, David Forné, que ha destacat com n’és d’important per a la zona pirinenca disposar de bones connexions, fins a l’alcalde de l’Ospitalet, Arnaud Diaz.
També hi han intervingut, en una taula moderada pel director d’Energia i Transports del Govern, Carles Moquel, la delegada de la Generalitat a Catalunya, Anna Vives, l’assessor en aeronàutica i aviació del Govern andorrà, Guillem Santacreu, o el director de l’aeroport Andorra-la Seu, Óscar Madrid Morales. Justament, Madrid ha destacat el creixement de l’activitat de la infraestructura, però també ha assegurat que la manca d’un punt de control fronterer suposa “un coll d’ampolla”.
ELS EIXOS DE L’AECT
L’aeroport no apareix, a diferència del Tramvia, en els projectes que tindran o haurien de tenir suport econòmic una vegada estigui constituïda formalment l’AECT. L’ambaixadora Souque ha explicat també que s’està treballant en un projecte sobre parcs naturals per tal de consensuar eines “per ser més eficients a l'hora de reaccionar a crisis sanitàries o qualsevol crisi que pugui passar en aquests espais naturals i protegir-los”. “També hem identificat que podem treballar sobre el tema del turisme sostenible. Tenim rutes que ja hem començat a treballar” i que segons Souque “es poden encabir també en projectes específics que l’AECT podria desenvolupar. I això què vol dir? Això vol dir desenvolupar l'economia de muntanya i vol dir creixement compartit perquè estem treballant conjuntament amb els tres territoris.” I, finalment, també ha esmentat la candidatura a la Unesco sobre els elements de construcció del Coprincipat.
“Hem acordat ja els eixos de treball sobre els quals volem cooperar, que són desenvolupament econòmic, mobilitat i desenclavament, promoció cultural i protecció del medi ambient”
Noëlia Souque ha destacat que la regió pirinenca al tomb del Principat “és un espai molt dinàmic. Veiem que tenim al 2023 més de 137 milions de PIB consolidats en aquest espai, entre Occitània, Andorra i Catalunya, i també moltes empreses, més de 271.000 empreses implantades a l'espai i més d'1.005.000 llocs de treball. Això ens demostra que aquest espai està creixent, és viu i seguirem impulsant el seu desenvolupament conjuntament”.
L’ambaixadora ha explicat també que “hem acordat ja els eixos de treball sobre els quals volem cooperar, que són desenvolupament econòmic, mobilitat i desenclavament, promoció cultural i protecció del medi ambient”. I a partir d’aquí “estem treballant en un calendari per poder anar treballant sobre documents de Constitució i procés jurídic de Constitució, també, que esperem que pugui anar avançant a mesurar, que també treballem sobre els documents”.