En total, la formació que lidera Carine Montaner, ha presentat un total de disset esmenes al text. Aquestes, cal dir, tenen força difícil prosperar tenint en compte els anuncis ja fets per Govern i majoria sobre la voluntat que la llei inicialment tramitada pateixi pocs canvis, si és que n’hi ha algun, durant el seu treball en comissió. En tot cas, deixen clar quin és el model que proposa AE: mercat lliure i, en tot cas, accions des de l’executiu per ajudar aquelles famílies que ho necessitin sempre sota determinades condicions, així com per posar més habitatge a disposició de la gent amb noves modalitats.

“L’experiència acumulada posa de manifest que les polítiques basades predominantment en la restricció de la llibertat contractual i en la intervenció directa sobre els preus, si bé poden produir efectes a curt termini, tendeixen a desincentivar la incorporació d’habitatges al mercat i a generar disfuncions que acaben agreujant el problema que es pretén solucionar”, es defensa

La formació proposa eliminar de la llei tots els articles que estableixen l’aixecament progressiu de les pròrrogues i les limitacions als increments de preu dels nous contractes. En canvi, defensen que, a partir d’inicis del 2027, el que cal és que recuperar “el principi de la llibertat de pactes en les relacions contractuals”. En tot cas, si es mantenen les graelles d’augments, AE vol que es deixi clar que “els límits d’increment de renda previstos tindran caràcter orientatiu i s’utilitzaran exclusivament com a referència per a l’atorgament d’incentius fiscals i ajudes públiques”.

En aquest sentit, s’argumenta que la llei promoguda des del Govern “manté un sistema de pròrrogues massives que bloqueja el mercat, desincentiva l’oferta i genera retirada d’habitatges”. Per a AE, i així ho vol fer constar a l’exposició de motius, “l’experiència acumulada posa de manifest que les polítiques basades predominantment en la restricció de la llibertat contractual i en la intervenció directa sobre els preus, si bé poden produir efectes a curt termini, tendeixen a desincentivar la incorporació d’habitatges al mercat i a generar disfuncions que acaben agreujant el problema que es pretén solucionar”.

Per a AE el que toca, a banda d’alliberar el mercat, és posar més habitatge a disposició de la gent. Per això, proposen noves figures contractuals “més flexibles” com ara el lloguer moblat, amb una durada mínima de dotze mesos i pròrrogues que s’hauran de pactar entre les arts”, tot posant incentius fiscals per a la seva implementació. També es considera oportú “diversificar” el parc immobiliari amb pisos més petits, models adaptats a persones soles o a parells i incentius per reconvertir hotels de menys de tres estrelles en habitatges de dimensió reduïda adaptats a la realitat social actual. A banda, es proposa “allotjament col·lectiu per als temporers”, també fruit de la reconversió d’establiments de gamma baixa.

A la vegada, es proposen incentius fiscals per a qui posi pisos al mercat. Aquests podrien ser d’exempció “parcial o total”, sempre que es respecti un índex de referència. També es vol evitar que hi hagi pisos que es destinin a activitats econòmiques de persones no residents.