Govern ha tramitat aquest divendres el text que ha de permetre aquesta rebaixa de preus al Consell General. Es fa per la via d’extrema urgència i necessitat. D’aquesta forma, els grups no poden presentar esmenes i es votarà en la sessió prevista per dimarts vinent. L’objectiu és disminuir l’impacte de la pujada de preu del petroli a conseqüència de l’esclat de la guerra a l’Orient Mitjà, tot i que el pic d’aquest increment es va viure ara ja fa vàries setmanes. En aquest sentit, Altaveu ha tingut accés al text i a la seva memòria justificativa, on es posa en relleu que el que es vol és “recuperar la competitivitat comercial respecte els Estats veïns i impactar de forma positiva en el poder adquisitiu de les llars i en els costos assumits per les empreses andorranes”.
Per tant, s’admet que hi ha una part de pressió per part del teixit productiu. En aquest sentit, cal recordar que, arran de l’anunci de la pujada del salari mínim, la setmana passada, les patronals van expressar el seu malestar pel que suposava un nou cost afegit en un context d’inflació disparada, justament, a causa del cost dels carburants. I, també, s’admet que des de fa temps els distribuïdors havien expressat “la voluntat de col·laborar en la implementació de mesures per disminuir el preu”.
Finalment, el que es farà no serà estrictament una rebaixa fiscal. La llei no toca el gravamen fixat de l’impost especial sobre els diferents productes. El que estableix és una “devolució de l’impost especial sobre els hidrocarburs venuts durant els mesos de juliol, agost i setembre, a les empreses distribuïdores de carburants”. Així, el text, de cinc articles i una disposició final, fixa que “els importadors i distribuïdors d’hidrocarburs poden tenir dret a la devolució parcial de l’impost especial” d’una forma que caldrà reglamentar. Això sí, per obtenir-la, “han d’aplicar una rebaixa del preu de venda al públic”.
L’objectiu de la mesura és “recuperar la competitivitat comercial respecte els Estats veïns i impactar de forma positiva en el poder adquisitiu de les llars i en els costos assumits per les empreses andorranes”
Així, durant el juliol, el projecte legislatiu fixa que la devolució serà de 10 cèntims per litre de benzina i de 8 en el cas del gasoli. Ara bé, l’import de la rebaixa haurà de ser de 15 i 10 respectivament. Per tant, els distribuïdors hauran d’assumir-ne cinc i dos en funció del tipus de carburant.
De cara a l’agost, aquesta mesura s’atenua -de fet, segueix el que també s’ha fet a Espanya-. Així, la devolució de l’impost passarà a ser de vuit cèntims en el cas de les benzines i de tres per al gasoli. En canvi, la rebaixa de preu serà de 10 i 5 cèntims respectivament, assumint-ne les benzineres dos. Finalment, al setembre, desapareix la mesura sobre el dièsel i es queda només en el cas de la gasolina: tres cèntims de devolució i cinc de rebaixa del preu. A partir de l’1 d’octubre, es tornarà a l’estat previ a l’esclat de la guerra a l’Iran.
La llei deixa clar que els venedors hauran de complir la condició d’aplicar una rebaixa en el preu que correrà de la seva part. Així, en l’article 5 s’indica que “quan els importadors i els distribuïdors sol·licitin la devolució parcial de l’impost especial (...) i no acreditin fefaentment l’aplicació de la rebaixa prevista (...) perden el dret a la devolució”. També es deixa clar que la mesura “és cumulativa amb altres descomptes que els beneficiaris apliquen regularment als seus clients”. És a dir, els beneficis ja existent -com ara els inclosos amb les targetes clients- s’hauran de mantenir i no comptaran com a reducció del preu.