En alguns casos l’administració no sempre es guia per aquests paràmetres. En podria ser un exemple d’això l’actuació del Consell Regulador del joc (CRAJ), que va contractar Víctor Tàpies com assessor, sense concurs públic. Va ser una contractació directe. Sempre es pot justificar que era l'únic expert per descriure un model de casino al Principat, però en qualsevol cas el CRAJ va tirar pel dret com va passar amb un despatx d'advocats que també havia estat contractat per a l’assessorament jurídic del CRAJ en el projecte del casino, i igualment va ser sense concurs.
Tàpies va acabar la seva feina, el maig del 2016, però novament va ser contractat pel CRAJ per seguir col·laborant en el marc del casino, i una altre vegada sense concurs però en aquest cas, per suggeriment del propi CRAJ es va integrar dins el despatx d'advocat, també sense concurs. Val a dir que els imports límits per a la contractació urgent i directe en aquell moment ja havien estat àmpliament superats i per tant s'incomplia de nou el que disposa la Llei de contractació pública i el que li són implícits tots els principis inherents a la contractació.
Les feines s’entenien com poc rellevants malgrat disposar d’un despatx amb secretària personal al CRAJ. Es més curiós encara, que es digués a Tàpies que s’integrava amb els assessors del despatx d'advocats, malgrat que l'oferta era personal i no pas del despatx abans esmentat.
Arribats a aquest punt sembla complicat d'entendre perquè no es va seguir la Llei de contractació pública en un afer tan delicat i perquè es demanava d’integrar Tàpies amb el despatx d'advocats, si a la realitat aquest anava per lliure?.
Comentaris (4)