La defensa dels propietaris de Banca Privada d’Andorra (BPA) fins a la seva nacionalització, els germans Higini i Ramon Cierco, ha reclamat davant la sala administrativa del Tribunal Superior que insti al Tribunal Constitucional (TC) a pronunciar-se sobre l’adequació de la denominada ‘llei de l’AREB’ a la Carta Magna. L’esmentada legislació, aprovada corre-cuita arran de la crisi de BPA, permet diverses actuacions retroactives -usualment prohibides- i comporta l’aplicació d’actes desfavorables als administrats, en aquest cas els Cierco, dels quals només tenen coneixement quan ja els tenen al damunt.
L’advocat que defensa els interessos de la família Cierco considera que demanar el parer del Constitucional és una garantia per a totes les parts. I és un pas, denominat tècnicament qüestió de constitucionalitat, que està degudament regulat en la pròpia Constitució i en altres normatives que la desenvolupen. La petició s’ha formulat durant una vista oral en què es debat sobre la necessitat de lliurar un seguit de documentació o no fer-ho als Cierco. Inicialment, la Batllia va instar parcialment la petició dels antics accionistes de BPA, que van veure com l’AREB els denegava constantment informació dels processos en què es troben immersos.
Tant els Cierco com l’AREB van presentar recurs contra la decisió de primera instància. Els uns consideraran que la indefensió reconeguda era massa poc encara perquè no s’havia donat accés a tot allò que es pretenia. En canvi, l’organisme creat per gestionar la crisi bancària considera que denegant tota la informació que va denegar no va deixar ningú en indefensió. En aquest sentit, els representants de l’AREB haurien recordat que la ‘llei BPA’ o que regula l’actuació de l’ens de resolució d’entitats bancàries dicta que les dades en poder d’aquest organisme tenen caràcter reservat.
En aquest marc, l’advocat dels Cierco ha posat de manifest les incongruències evidents que hi ha i les limitacions que la legislació expressament creada a l’efecte imposa, alhora que permet la retroactivitat normalment prohibida en els ordenaments jurídics, inclòs l’andorrà. D’aquí que s’hagi sol·licitat la promulgació d’una qüestió de constitucionalitat per tal que sigui el TC qui digui si la ‘llei de l’AREB’ s’adequa a la Constitució o, per contra, no ho fa. Després de més de tres anys de ser aprovada, mai cap òrgan judicial s’ha atrevit a promoure la consulta.
Comentaris