Els treballs al paviment han comportat també, gràcies a la intervenció d’una empresa externa especialitzada, que s’hagin tapat els forats més grans i s’ha consolidat amb morter de calç hidràulica, a més de tenyir-lo amb sorres de colors diferents “per aconseguir que la reintegració s’adapti al màxim amb els tons de la pedra del soler”, ha detallat la restauradora del departament de Patrimoni, Mireia Tarrés.
De parquet de fusta també s’ha retirat el que hi havia al porxo de la nau, s’ha restaurant la façana i s’han tapat alguns grafitis, però no tots. I és que a la volta de la porta d’entrada, per exemple, s’hi han detectat algunes inscripcions que podrien correspondre a la Segona Guerra Mundial. Material que ja s’ha fet arribar a l’historiador especialista en aquest període, Pau Chica, per mirar de treure’n l’entrellat.
Si seguim a l’interior del temple, hi trobaran també més claror gràcies a la recuperació d’una finestra que havia estat tapiada. I entre això i la renovació del sistema d’il·luminació, no es d’estranyar que la vista se’n vagi al mur nord per contemplar el retaule gòtic dedicat a Sant Serni que també ha estat restaurat.
Tarrés detalla que es tracta d’una peça que devia fer-se sense gaire pressupost, perquè “no hi ha or i els motius que té són molt simples”. Un sol i la lluna que acompanyen una escena del calvari i una imatge de Sant Serni, al centre, protagonista, acompanyat de la simbologia de Crist i la Verge Maria. “Hi ha bastantes deficiències tècniques i els blancs que s’hi veuen són de la capa de preparació, no de policromia”, per tant, una estructura “tardogòtica” que es va quedar sense pintar i que va acabar pintant-se cap a finals del segle XVI o principis del XVII.
Amb la capa de pintura a la calç que s’ha aplicat als murs i a l’absis, més en coherència amb les pintures interior, conviden gairebé a poder recuperar també el segon retaule que hi havia hagut a l’interior. Una peça, dedicada a Sant Martí, que durant any va estar al despatx del síndic però que després de l’última reforma de la Casa de la Vall també ha fet cap a les dependències de Patrimoni. I és que si volgués tornar-se a mostrar, caldria restaurar-lo.
Els treballs es rematen amb una renovació total del sistema elèctric i un canvi dels sistemes de seguretat, intrusió i videovigilància. En total, segons de la Parte, una mica més de 55.000 euros d’inversió i uns resultats que els representants de la Unesco ja van poder comprovar durant la visita que van fer al país amb motiu de la candidatura dels orígens del Coprincipat.
Comentaris (1)