Mas fou una figura que va transcendir l’etiqueta d’artista per esdevenir memòria viva del país. Un símbol. Nascut en una família d’artesans i format a l’Escola d’Arts i Oficis de la Llotja de Barcelona, la vocació i l’aprenentatge de la tècnica escultòrica van sorgir, de ben jove, de l’ofici, del contacte directe amb la matèria i del respecte per la tradició. Abans d’arribar a Andorra, Mas ja havia exercit diferents disciplines artístiques, però l’escultura va ser el territori on acaba trobant el seu univers creatiu.
Sergi Mas i els seus fills durant l’acte d’homenatge. Foto:
El 1957 es va instal·lar definitivament a Aixovall captivat per la força del paisatge lauredià i la cultura popular del Principat. Andorra, però, no va ser únicament un escenari en la seva obra, sinó que també va esdevenir un personatge central, raó de creació: les valls, les llegendes i la vida quotidiana es converteixen en el fil conductor d’una producció que dialoga constantment amb la identitat del país. Aquesta vinculació profunda explica que, amb el temps, Mas hagi estat percebut com un dels grans cronistes visuals i simbòlics de la societat andorrana i la seva evolució.
La trajectòria de Mas és, a més, plenament polifacètica. Escultor, gravador, ceramista, il·lustrador i escriptor, l’artista va treballar amb coherència tot defugint els compartiments estancs: tot, en la seva obra, forma part d’un mateix llenguatge arrelat a l’art popular. La fusta –en el terreny de l’escultura– va ser una de les seves grans obsessions, però la seva trajectòria també es va estendre a la pintura, el cartellisme o el muralisme. Obres com la nova imatge de la Mare de Déu de Meritxell o les escultures urbanes d’Andorra la Vella exemplifiquen aquesta capacitat de convertir tradició en patrimoni contemporani.
Més enllà de la producció artística, però, Mas també va exercir un paper actiu en la dinamització cultural del país. Fundador del grup La Xarranca i impulsor de nombrosos projectes col·lectius, va contribuir a crear un notable teixit cultural i a transmetre el coneixement de la tradició a les noves generacions. En aquest sentit, tant l’obra escrita com la seva col·lecció d’objectes tradicionals reforcen aquesta voluntat de preservar i reinterpretar la cultura popular pirinenca.
Amb el pas dels anys, el reconeixement institucional va consolidar-se, inevitablement. Distincions com la medalla de les Arts i les Lletres Franceses o, més recentment, l’Orde de Carlemany certifiquen una evidència: Mas ha estat un pilar cultural. Amb una obra extensíssima i l’actitud discreta que el caracteritzava, l’artista va convertir la creació en una forma de viure i en una lliçó sobre la importància dels orígens i la bellesa de les coses senzilles, fonamentals.