‘L’Ermità de Meritxell’ reviu a Canillo

L’hereu d’una família benestant vol ser l’ermità de Meritxell. Això implica renunciar a casar-se i per tant, un daltabaix familiar. “Què és una casa sense un home?”, li retreu el pare. “Vull un sostre que no caigui mai”, li replica el fill convençut d’acudir a la crida de Déu. Aquest és el punt de partida de l’obra ‘L’Ermità de Meritxell’, que aquest dissabte al vespre ha omplert la sala de l’edifici Perecaus. 225 localitats i totes plenes per fer un retorn al passat, a una Andorra d’inicis del segle XIX on les condicions de vida no eren planeres i en la qual, una decisió com la del jove Jaume podia suposar el final de la casa.

La decisió, de fet, també afecta el futur de la seva germana Agneta. “Si tu no et cases, ella tampoc”, sentencia el pare. I la pobre noia, forçada a renunciar al seu amor, cau en la bogeria. No és fàcil trobar l’equilibri entre les tradicions, el desig de llibertat espiritual i el dolor dels lligams familiars. Conflictes i contradiccions que t’acaben connectant també amb la realitat actual, perquè els anys passen, sí, però els dilemes de la vida continuen sent els mateixos.