Correia va compartir cartell amb Esgleyes, Joan Cuadern i Orella & Os, en una vetllada que va donar el tret de sortida a les semifinals del Sona9 2026. Cadascun dels projectes disposava de vint minuts per presentar la seva proposta artística, seguint les bases específiques d’aquesta fase del concurs.
“Un dia de molta concentració i d’anar a fer les coses bé, però va ser molt guai”, resumeix la cantautora en declaracions a l’Altaveu. Tot i la pressió del moment, assegura que l’experiència va ser molt positiva i que el grup va sortir convençut del treball fet damunt de l’escenari.
El repertori va mantenir bona part de l’essència que ja havia presentat en la fase anterior, a l’Auditori Nacional, però adaptat als requisits de les semifinals. Va obrir el concert amb ‘Pàgina en blanc’, va continuar amb la versió catalana del seu fado ‘Quando’ —que ha traduït expressament per al concurs— i, tot seguit, va interpretar ‘Benaventurances’ d’Anna Aguilar-Amat, el poema que va escollir d’entre les tres opcions proposades per l’organització i que va musicalitzar per a l’ocasió.
Un altre dels exercicis exigits pel Sona9 consistia a traduir una cançó al català. Correia va optar per ‘She’s Always a Woman’, de Billy Joel, abans de tancar l’actuació amb el seu tema ‘De matinada’, protagonitzat per l’acordió, un instrument que ja forma part de la seva proposta artística i que connecta amb les seves arrels portugueses.
Precisament aquesta combinació entre la cançó d’autor, el fado i els sons tradicionals és un dels trets distintius del projecte que la cantautora ha volgut continuar reivindicant també en aquesta semifinal, malgrat haver de reservar part del temps als exercicis plantejats pel concurs.
Pel que fa a les opcions de classificació, Correia evita fer pronòstics. Després d’escoltar la resta de participants, considera que el nivell va ser molt elevat. “Em vaig quedar a quadres. Les propostes eren brutals. És impossible saber qui passarà perquè cadascú té una proposta molt diferent i molt específica”, explica.
Amb tot, el balanç personal és clarament positiu. La músic destaca que haver arribat fins a les semifinals i haver pogut actuar a Barcelona davant del públic que es va acostar a La Nau ja representa una recompensa. “Haver passat fins aquí i tocar a La Nau ha estat una experiència brutal, i també és molt especial que vingui gent a veure’t”, afirma.
El veredicte del jurat no arribarà fins a l’1 de setembre. Fins aleshores, Correia mantindrà l’activitat habitual: aquest juliol combina les classes que imparteix amb diversos concerts ja programats, mentre continua treballant en el desenvolupament del seu projecte musical.
Comentaris