Els detalls de la candidatura –si fa no fa– ja se sabien. Els darrers mesos s’han estat acabant de tancar alguns serrells: reformes d’alguns dels monuments integrats en la proposta, que es titula ‘Els testimonis materials de la construcció de l’Estat dels Pirineus: el Coprincipat d’Andorra’. Avui, l’acte ha estat essencialment una posada en escena institucional que –això sí– ha inclòs la presentació del dossier oficial, complet de la candidatura. Un dossier que encara ha de quedar rubricat pels ambaixadors a la Unesco d’Andorra (Esther Rabasa), Espanya (Miquel Iceta) i França (Ahlem Gharbi). La signatura tindrà lloc el dia 26 de gener a París. El 31 d’aquest mes es farà efectiu el lliurament del projecte a la Unesco. La candidatura, per cert, se sustenta en dotze monuments fonamentals per entendre la creació del Coprincipat: la Casa de la Vall, el conjunt catedralici de la Seu d’Urgell, el castell de Foix, els jaciments del Roc d’Enclar i la Roureda de la Margineda i set esglésies romàniques ubicades al país (Sant Joan de Caselles, Sant Miquel d’Engolasters, Sant Martí de la Cortinada…), evidència dels nuclis de comunitats establerts a Andorra al llarg dels anys. En un determinat moment, des d’Espanya, es va proposar l’entrada a la candidatura de la Seu Vella de Lleida, però el Comitè de Pilotatge (COPIL) va descartar-ne la inclusió.
El cap de Govern, Xavier Espot, ha col·locat la Casa de la Vall al centre de la proposta: “És el cor de les nostres institucions”. I ha fet valdre que la forma de govern d’Andorra “ha travessat segles i segles”. Una forma de govern caracteritzada per valors com “l’equilibri i l’entesa”. Així, Espot ha presentat Andorra com un exemple d’estat històric obert “a la cooperació amb els països veïns”. I ha recordat l’essència de la candidatura: els testimonis materials d’aquesta tradició de diàleg i cooperació. “La candidatura posa l’accent en aquests dotze elements, que expliquen el país que som”. Per al cap de Govern, és rellevant aquest tarannà dialogant històric perquè “vivim en temps de fragmentació internacional i aquests valors d’entesa i equilibri els necessitem més que mai”. “Confiem que la Unesco reconegui en aquesta candidatura un exemple de construcció nacional al cor dels Pirineus”, ha tancat el cap de Govern.
Per la seva part, Bonell ha parlat del Coprincipat com una “construcció de model polític singular” i ha recordat que la candidatura que l’ha de dur a la llista del Patrimoni Mundial de la Unesco ha viscut “un llarg recorregut” (tot i que els terminis inicialment previstos s’han hagut d’anar estirant). Un recorregut iniciat el 2015 i que ara arriba a la seva culminació. Només quedarà, pràcticament, ser valorats pels tècnics de l’organisme internacional i esperar el veredicte. “La candidatura”, ha dit la ministra de Cultura, “ha anat prenent format de manera progressiva i ha comptat amb el compromís del Govern per arribar fins aquí”. “Hem tingut una visió clara i compartida entre els estats implicats”, ha afegit. Segons ha indicat Bonell, a més, l’estructura d’estat de Coprincipat no té “equivalent contemporani; és una forma única al món que ha perdurat des de l’edat mitjana fins als nostres dies”. I ha coincidit a subratllar el pilar del “pacte”, del “reconeixement mutu entre territoris i institucions”. La ministra ha explicat que la proposta té aquest fil conductor que són els elements materials: “Són el testimoni tangible d’un procés de construcció de l’estat des de la paraula i la no confrontació”. Aquesta excepcionalitat és un dels atractius de la candidatura, que ha d’ajudar a “enfortir la cooperació institucional” en el futur. “La història”, ha reblat la titular de Cultura, “pot ser el resultat de l’acord i del respecte mutu. Avui, la convivència és més necessària que mai”.
Iceta, ambaixador d’Espanya a la Unesco i exministre de Cultura, veu la candidatura com la reivindicació d’“unes esglésies, uns jaciments, uns monuments…”. Però no només, és clar: “És la reivindicació d’una història. Una història de segles, molt basada en el pacte, la negociació, el respecte i l’acord”. I precisament, vist “en el món en què vivim”, la proposta “arriba en el moment adequat”. “És la demostració que molts conflictes tenen solució si hi ha ganes, si hi ha respecte, si hi ha voluntat de cedir entre tots”, ha apuntat. “La idea d’un Coprincipat”, ha ampliat, “és avançada, moderna, actual…”. “Sembla que ara és la llei del més fort la que preval i Andorra ja va demostrar que no calia ser la més forta. Potser el que calia era ser la més intel·ligent, la més espavilada”. “Espanya –tot i que no és la part fonamental de la candidatura– està molt orgullosa de formar-ne part”, ha afegit finalment.
Per a l’ambaixador de França a Andorra, Nicolas Eybalin, que ha excusat l’absència de la representant francesa a la Unesco per qüestions d’agenda, el dossier és “sòlid” i ha parlat d’una candidatura “molt original”. Eybalin, és clar, ha posat en valor les últimes reformes del castell de Foix, element fonamental de la proposta presentada a la Unesco.