Les dues ànimes principals del certamen, els cineastes andorrans Hèctor Mas i Marc Camardons, parlaven al final del lliurament de premis amb esgotament però amb satisfacció. I ja decidits a encarar una nova edició del festival. Serà la catorzena. Camardons explicava al terme de tot plegat que temien que la tretzena edició, amb un cap de setmana llarg de cua, potser no acabaria atraient prou assistència. Però “hi ha hagut un ambient meravellós” i “l’experiència ha estat brutal”. Juntament amb Mas, just abans d’iniciar-se l’entrega de guardons, han reconegut la tasca de tots els voluntaris. I ha estat unànime l’agraïment que han llançat a l’organització tots els premiats. Per a tots ells, Ull Nu esdevé un aparador per als seus projectes. I, fins i tot, un trampolí. La tecla necessària per fer passar el curtmetratge cap al llargmetratge.
Aquesta edició de l’Ull Nu, explicaven mig mig Mas i Camardons, l’organització va rebre prop de mig miler de propostes. Gairebé quatre-centes complien els requisits d’edat i territorialitat. I, al final, els promotors de tot plegat van haver de reduir la llista, van haver de passar la garbera, fins als vint ‘curts’ que s’han projectat aquests dies “amb totes les sales plenes”. En aquest punt, Hèctor Mas ha posat de relleu “la importància de la qualitat de les obres andorranes, que s’han endut algun premi i tot”. Es referia al projecte ‘Merceria Lídia’, d’Íngrid Miralles, que ha obtingut la distinció de l’Arxiu Històric Nacional com a peça destacada en la modalitat assimilada al documental històric.
Dels vint curtmetratges finalistes, els que han valorat tant el jurat professional composat per les actrius Clàudia Riera, Betsy Túrnez i Ivana Miño, com el jurat jove integrat per Nora Pérez, Roger Sánchez i Eric Escabías, n’hi havia cinc de nacionals. La resta tenien múltiples orígens i múltiples històries, també. Un i altre jurat, ho han exposat durant les seves intervencions, no ho han tingut fàcil. Han hagut de treballar de valent, d’analitzar molt, de consensuar. Hi ha hagut premis diversos amb diversos patrocinadors i també reconeixements als millors treballs presentats al Laboratori de Guions, que han tingut Marc Recha i Núria Martín d’instructors.
La sala gran del Centre de Congressos d’Andorra la Vella, que ha acollit la jornada final del festival, respirava joventut, creació audiovisual i satisfacció a parts iguals. Hèctor Mas explicava que la maduresa de l’edició d’enguany es demostrava en el fet que hi ha hagut “molts imprevistos que s’han hagut d’anar resolent” sense que es notés massa i sense, sobretot, que no se’n ressentís el conjunt del festival. Mas dictava també la importància d’un certamen que “posa el focus en els joves” perquè “necessiten un altaveu, que se’ls doni reconeixement”, perquè “és molt important crear” però també tenir un acompanyament que permeti “anar madurant les coses”.
ELS PREMIATS
I així ho admetien, a mida que han anat passant per l’escenari a recollir els seus premis i dirigir quatre paraules, els diferents premiats. I en nom seu, un dels codirectors de ‘Fúria’, Franc Moreno, que ha recollit el guardó en nom també dl seu company Santi Pujol i a banda d’agrair la tasca de Pujol, que no ha pogut desplaçar-se a Andorra la Vella (són de Barcelona i Terrassa), també ho ha fet amb els actors que apareixen al curt. ‘Fúria’ és la història d’Eric, un jove que viu en un centre de menors i que intenta reconstruir la relació amb la seva mare per tornar a viure amb ella quan faci 18 anys. Quan ella no va a visitar-lo, s’escapa per anar a casa seva. Allà descobreix que ella té una nova família i que ha refet la seva vida sense ell.
“Parla sobre la família, d’una relació entre una mare i un fill que s’estimen però no saben com mostrar-ho ni gestionar-ho”, explicava Moreno, que qualificava d’ “increïble” haver rebut el premi de millor curtmetratge. És a dir, el guardó màxim, en certa manera. “No m’ho esperava i ens dona un impuls molt gran”, explicava el jove cineasta barceloní, que assegurava haver “estat molt a gust” aquests dies a Andorra amb el festival Ull Nu, que “dona una gran visibilitat al curtmetratge”. I una mica és aquesta és la pretensió del festival. Impulsar els joves i donar valor a un producte audiovisual que massa sovint es considera de sèrie B o segona fila.
A banda de ‘Fúria’, els altres premis grossos de la vetllada han estat l’accèssit rebut per ‘Dalia’ dins el premi gros, el de millor curt. La història d’Àgueda Sfer narra moments de Dalia, que es veu obligada a quedar-se a casa mentre es recupera d’un accident. Mentrestant, l’Albert, la seva parella, surt a treballar en la seva exposició. Poc a poc, la Dalia comença a notar canvis en la seva relació amb ell i amb la casa. El millor guió, ja s’ha dit, ha estat considerat el de ‘El príncipe nigeriano’, de Marcel Sesplugues, que també ha rebut el premi del públic. La sinopsi d'aquest treball indica que Guillermo, un treballador de Tecnopiso, somia amb mudar-se a Miami. Per a aconseguir-ho, accepta un tracte amb la seva veïna Carme, que es comprarà un pis.
Júlia Coldwell ha estat distingida com a millor directora per ‘Ningú borda’. ‘Geometria bàsica de la muntanya del Montsianell’, d’Antoni Grañana, ha rebut el premi a millor muntatge. La distinció a la memòria històrica, s’ha dit, se l’ha endut ‘Merceria Lídia’ de l’andorrana Íngrid Miralles. I el curtmetratge amb referència a la salut distingit ha estat ‘La Pegaso’ de María Martos, que ja havia estat premiada fa quatre anys, justament, en el laboratori de guions. El Premi Jove ha anat a ‘Dança non Sancta’ de Tiago Almança i la menció especial del jurat jove ha estat per ‘El niño de las orejas rojas’, de María Lucía Suárez.