Si bé la ministra Mònica Bonell va evitar, d’entrada, donar per fet el recurs, sí que és cert que amb l’argumentació donada quan es va conèixer la resolució de primera instància es podia intuir que la resolució de la Batllia sobre els entorns de protecció de la Casa de la Vall seria objecte de recurs.
Tenint en compte que la Batllia no entrava en el fons de la qüestió i que anul·lava el decret per un defecte de forma en la comunicació, Bonell de seguida va defensar el procediment seguit per l’executiu i va passar la pilota al comú d’Andorra la Vella. En aquell moment va explicar que Cultura va demanar al comú que els facilités les adreces dels propietaris per fer les comunicacions, però el delegat de protecció de dades de l’administració comunal els va dir que no i que en tot cas ho farien ells. En tot cas, es considera que tothom va tenir la informació.
En aquest sentit, l’apel·lació s’ha centrat, com han explicat fonts oficials del Govern, a rebatre el suposat defecte de forma de la comunicació que va donar a conèixer el procediment als propietaris, evidenciant “l’ampli coneixement dels demandants sobre l’expedient i demostrant que van participar en totes les seves fases respectant els principis exigits per la jurisprudència consolidada (com el dret a la defensa)”.
A més, també es demana al Tribunal Superior que entri al fons de l’assumpte i resolgui tots els punts objecte de la demanda que se centren en l’àmbit de la protecció cultural dels monuments, revoqui la sentència de primera instància i declari que el Decret d’establiment de l’entorn dels dos monuments és conforme a dret.