“La llei necessita ser revisada, cal posar-la al dia. Els canvis tecnològics dels últims 26 anys han estat molt importants”, apunta Lluís Casahuga, president de l’SDADV. El contacte entre Cultura i l’entitat és fluid: “Hi ha un bon clima de treball, de reciprocitat i d’intercanvi d’idees”. Casahuga fa valdre les aportacions de la SDADV perquè “coneixem la situació pràctica, el dia a dia; podem fer recomanacions més concretes. I també sabem quins són els mecanismes aplicats en altres països”.
Un dels punts normatius que cal revisar és la regulació dels drets d’autors en l’entorn digital, una qüestió que “no està del tot descrita ni desenvolupada en la llei que tenim ara. Necessitem concrecions en aquesta línia per poder treballar amb garanties, necessitem un marc que reguli com toqui la qüestió per poder adaptar-nos a les diferents plataformes de distribució”. Casahuga remarca que l’actualització legislativa beneficiarà els artistes del país (els músics, essencialment) perquè “les plataformes de distribució i les altres societats veuran que els mecanismes comuns es fan servir i funcionen”. “El problema d’Andorra és que no és un mercat prou gran perquè les plataformes vulgui trencar-se el cap per solucionar aquestes coses. No tenim un pes específic representatiu al món, però d’això ja en som tots conscients”.
“No s’entén que els productors puguin generar drets d’autor si no són creadors, tret que això s’estipuli prèviament dins de l’equip creatiu del projecte, que quedi reflectit en la declaració de l’obra. En aquest cas, el productor podria passar a percebre en forma d’editor”
Què els passa, però, als músics? “Quan carreguen música al banc de Meta [una de les principals biblioteques digitals de so] perquè quedi integrada, després no poden inserir-la en continguts d’altres plataformes, tenen problemes en el moment de la reproducció. La música que prové de la biblioteca no es pot visualitzar bé en els altres territoris”. Les principals plataformes de Meta són Instagram, WhatsApp i Facebook. “El que cal fer sovint és canviar el DNS [domini] per fer veure que estàs en un altre país”. TikTok, que no pertany a Meta, no és una plataforma afectada. Un altre problema que apunts Casahuga que “quan fas publicacions des de fora, no les pots veure aquí. El contingut fora o dins del país no és el mateix. Hi ha coses que aquí no puc veure”. Tot això, però, són concrecions sobre l’ús concret, sobre l’experiència de l’usuari.
La nova llei, és clar, anirà molt més enllà. Es vol assolir, en primer lloc, una harmonització dels drets d’acord amb els establerts a la Unió Europea, amb les recomanacions comunitàries. “Aquesta estandardització ens permetrà que sigui més fàcil realitzar contracte de reciprocitat amb entitats homòlogues”, amplia el president de l’SDADV, que reitera que hi ha “un desajust important quant al desplegament de la llei pel que fa a la distribució digital”. “Això, però, no ens ha impedit establir contractes amb altres entitats”. Igualar-se a la UE serà la manera de “gaudir de més garanties, tenir una imatge de més fortalesa i eines més adequades per a la gestió, tenir més bona cara”. “Si ets petit i, a més, no segueix els estàndards internacionals, la gent no es fixa en tu”, resumeix Casahuga.
L’SDADV també ha exposat al Govern la necessitat d’aclarir i regular qüestions com ara la gestió col·lectiva, les exhibicions i l’ús de les obres audiovisuals, la condició dels productors que també volen constar com a creadors (no és un model europeu l’actual, sinó anglosaxó, és a dir, el polèmic model que va generar les vagues de guionistes als Estats Units: “No s’entén que els productors puguin generar drets d’autor si no són creadors, tret que això s’estipuli prèviament dins de l’equip creatiu del projecte, que quedi reflectit en la declaració de l’obra. En aquest cas, el productor podria passar a percebre en forma d’editor”) o les taxes i el cànon per còpia privada. “Són diversos punts que cal atacar per dotar d’eines necessàries l’entitat i que puguem tirar endavant la feina”.
Comentaris (1)