Com se sol dir, allò bo s’acaba ràpid. I això és el que ha passat amb el L’Andart. Els dos mesos de biennal que ens proposaven una ‘Pausa per continuar’ han volat i aquest divendres el centre neuràlgic de la mostra, l’antic hotel Pol de Sant Julià, ha tancat les seves portes. Abans ha acollit un concert de l’artista andorrana Julia Amor que ha posat el colofó a un esdeveniment que ja s’ha convertit en imprescindible.
Una vegada més, i al final ens hi malacostumarem, els impulsors del L’Andart han estat capaços de fer-nos redescobrir espais que d’alguna manera havien quedat aturats en el temps, tancats a l’espera d’un projecte de futur que no acaba d’arrencar. L’hotel Pol ha estat punt de pelegrinatge de més de 8.000 persones, “gairebé hem triplicat les que van passar per CATSA”, tant del país com de fora. “Hem tingut americans, japonesos i un ‘touroperador’ alemany ens h aportat entre 20 i 30 persones cada dissabte”, assenyala Moles, que reconeix que segurament tots ells no han vingut expressament, però com a mínim les sinergies i la prescripció per part d’oficines de turisme i establiments hotelers han funcionat.
També ha estat un encert l’oferta de visites guiades amb grups reduïts amb un minibús per recórrer la ruta panoràmica. “Hem omplert cada dissabte i ens ha fet obrir els ulls que és una cosa que funciona i que a més la gent està disposada a pagar per fer-ho”.
La gent respon, però també els artistes. El convenciment que la biennal andorrana ja és un referent no només als Pirineus, sinó també al sud d’Europa se sustenta amb l’interès dels artistes per venir -es van rebre més de 220 propostes-, amb el fet que n’hi hagi que repeteixen i que reconeixen el nivell o fins i tot perquè altres indrets que proven de fer coses similars els demanen assessorament. “Demostrem que podem fer les coses bé”, afirma Moles, que també posa en valor la plataforma que suposa per artistes del país que poden donar-se a conèixer. Ara mateix, des de Manresa s’ha demanat la possibilitat de comptar amb quatre artistes del L’Andart per un esdeveniment que preparen per l’any que ve.
El repte? “Estaria bé fer un pas quantitatiu a nivell de pressupost per poder millorar coses, perquè encara ens queda molta feina per fer”, assegura el comissari, que reivindica el que s’aconsegueix amb un “pressupost molt ajustat”, d’uns 170.000 euros. “Nosaltres no tenim cap banc ni cap gran empresa que ens patrocini, sort en tenim dels institucionals, del país convidat i d’entitats com la Fundació Sorigué que ens assessora i ens deixa obres. Si haguéssim de pagar el que ens deixa, seria impossible”, admet Moles.
Es té clar que es treballa d’una forma poc professional. “Ens ho fem tot entre nosaltres”, i és clar, el pressupost disponible també els condiciona els artistes amb qui poden comptar. “Rebem coses molt bones que no podem pagar i per tant, també depenem de si hi ha artistes que decideixen que no cobren o que ens fan propostes molt ajustades”, confessa.
Als impulsors de la biennal els toca ara, també, fer la seva pausa per continuar i que d’aquí a dos anys el L’Andart pugui tornar a lluir. On? Ja es veurà, perquè d’idees en tenen forces però sempre poden sorgir propostes imprevistes. “Nosaltres no comptàvem amb tornar a Sant Julià i ja teníem preparades propostes per Canillo i Ordino, però quan ens van oferir l’hotel Pol vam dir: ‘s’ha d’aprofitar. Els altres poden esperar’”.
Tampoc es descarta tornar a canviar de dates en el calendari i Pere Moles fa dentetes d’una possible d’edició d’hivern que fins ara no s’ha fet mai. “Potser a les pistes d’esquí”, s’atreveix a pronunciar. El que tenen clar és que de llocs per descobrir i gaudir com la CATSA, l’hotel Pol o l’antiga fàbrica de la llana encara en queden molts.