La plataforma esquiable que es projecta construir a Soldeu, com a prolongació de la pista de l’Avet, com a mínim divideix Canillo i una bona part del país. La declaració d’interès nacional d’un projecte que ningú no sap com és exactament més enllà dels esbossos encomanats per un empresari hoteler privat -Josep Areny, del Grup Calbó- i que a més a més suposa la cobertura d’un riu està aixecant recels de tota mena. D’entrada, per la conveniència (o no) mediambiental i per les garanties a nivell de seguretat que donarà una infraestructura d’aquesta mena. De sortida, perquè si bé és cert que perquè la pista en qüestió pugui acollir campionats d’esquí com el previst per al 2019 cal allargar el traçat i construir-ne un millor final també és cert que ni de bon tros és necessari l’equipament que es pressuposa i que, sense cap mena de dubte, beneficia un determinat grup empresarial d’una manera més que evident.
De la construcció de la plataforma, segons que va explicar el ministre d’Ordenament Territorial, Jordi Torres Falcó, el dia que va anunciar l’aprovació de la declaració d’interès nacional, se’n farà càrrec la societat Ensisa, que gestiona les estacions de Soldeu i el Tarter (més Canillo, Incles i el Forn). Aquesta societat està composada al 51% pel comú de Canillo i al 49% per part de Crèdit Andorrà. Malgrat estar controlat la majoria de l’accionariat per una entitat pública, Ensisa és una SA i, en conseqüència segons les fonts consultades, no caldrà que hagi de treure a concurs públic les obres. Ni el projecte. De fet, ja fa dies que està clar que el projecte el redactaran els mateixos tècnics als quals el Grup Calbó va encarregar els treballs inicials.
Segons les fonts, tot i haver-se anunciat que aquest estiu s’iniciaran les obres de construcció, no hi ha un projecte executiu. El primer ‘dibuix’ amb què treballava el Grup Calbó elevava la plataforma i les instal·lacions annexes fins als 30 milions. Ara, i en funció de les fonts, el cost del que s’acabi duent a terme es redueix a la meitat. O una mica menys de la meitat. Entre 15 i 20 milions indiquen les fonts consultades que podria costar el projecte que inclourà, com a mínim, unes grades a mode d’estadi al final de la pista i un aparcament soterrani amb capacitat per a gairebé 500 vehicles.
El projecte aixeca molts recels a Canillo per l’impacte ambiental que pot suposar o per la repercussió econòmica que pot tenir, molt focalitzat, segons les fonts, en l’esmentat grup empresarial promotor i els seus creditors financers, socis alhora d’Ensisa. Ningú no amaga a Soldeu, a Canillo, que l’autorització del projecte -i caldrà veure si altres implicacions estatals- formava part dels acords no escrits als quals hauria arribat suposadament, sempre suposadament, el cap de Govern, Toni Martí, amb l’empresari i exconseller general Josep Areny per mantenir pacificada electoralment la parròquia i que, en les darreres eleccions comunals, les del 2015, no hi hagués batalla electoral. De fet, molts dels integrants de l’actual majoria demòcrata comunal són persones de la confiança d’Areny, com ho és també l’exministre Jordi Alcobé, recentment nomenat membre del consell d’administració d’Ensisa en nom del poble de Canillo. El càrrec no té cap mena de remuneració. Però vista la transcendència del projecte a iniciar, ser en aquest moment a Ensisa pot tenir una lectura que fa uns anys no hauria tingut. Això és evident.
Tampoc no fa gaire gràcia la construcció de la plataforma esquiable als socis privats de Saetde, aliats d’Ensisa a Grandvalira però sempre rivals, que no adversaris. No és el mateix que la porta d’entrada del domini esquiable més gran dels Pirineus sigui Soldeu que sigui el Pas de la Casa, per a la família Viladomat i companyia. I aquí hi pot haver, asseguren les fonts, una altra petita (o no tan petita) batalla. Fins al punt d’arribar a qüestionar la titularitat dels terrenys per on s’ha d’aixecar la passarel·la, la plataforma.
Serveis educatius i celeritat màxima
I mentre el soroll de sabres i tambors no deixa de sonar per Canillo i entorns, el que hi ha de cert i objectiu és l’edicte signat per Toni Martí i pel qual es declara el projecte d’interès nacional. ¿D’interès nacional? L’esmentat edicte va sortir publicat dimecres de la setmana passada al Butlletí Oficial del Principat (BOPA) i hi ha com a mínim un parell de qüestions dignes d’anàlisi. D’una banda, la frase que diu que l’interès nacional es justifica, entre altres coses, “atès que la realització d’aquesta infraestructura està inclosa en els supòsits especificats anteriorment, en tant què estarà destinada a la dotació de serveis de caràcter educatiu i cultural”. ¿Una plataforma que es construeix en essència per acollir un campionat d’esquí i que hi porta associat, com a mínim, un aparcament i, possiblement, tot un seguit d’infraestructura destinada a acollir centres comercials té interès educatiu i cultural? En part esportiu, d’acord. Però, ¿educatiu i cultural?
L’altre element que no pot passar per alt és el que explica el següent: “Atès que mitjançant comunicació de data 24 de març del 2017 el ministeri d’Ordenament Territorial s’ha adreçat al comú de Canillo demanant la tramesa de l’informe preceptiu i no vinculant a què fa referència l’article 63 de la Llei general d’ordenació del territori i urbanisme quan es tracta d’un projecte d’interès nacional; i atès que en data 27 del mateix mes el comú de Canillo ha lliurat informe favorable” es justifica, també, la declaració de l’esmentat interès nacional. Quedin-se amb les dates. El 24 de març el Govern demana un informe al comú i el 27 el comú el lliura i és favorable. Passen tres dies. Encara més. El divendres, divendres, 24 de març el Govern demana un informe i el dilluns, dilluns, 27 de març el comú el tramet. Dissabte i diumenge solen ser festa. Eficiència al màxim de l’administració. Quan vol, és clar. I per al que vol, més clar encara.
Els dubtes del PS
Amb tot, tants recels i tanta celeritat i tant de tot, el grup parlamentari socialdemòcrata no s’acaba d’empassar algunes coses. O, com a mínim, pretén que les hi donin ben digeribles i entenedores. D’aquí que el president del grup mixt i líder parlamentari del PS, Pere López, hagi tramitat una demanda d’informació a la Sindicatura mitjançant la qual sol·licita a Govern tota la informació possible sobre la declaració com a projecte d’interès nacional de la plataforma de Soldeu i l’aparcament que hi va associat. La formació explica en un comunicat que li aixeca “dubtes la forma com s’ha portat a terme aquesta tramitació, així com si l’obra pot, amb la llei actual, entrar dins de la tipologia de les que poden tenir aquesta consideració especial”.
En concret, en l’escrit tramitat a l’òrgan rector del Consell General, el polític socialdemòcrata sol·licita “tota la documentació relativa a la declaració com a projecte d’interès nacional del projecte de construcció d’una plataforma esquiable al peu de la pista Avet”. A la vegada, també demana “els estudis relatius als costos que el projecte pot representar per a l’Estat”.El conseller general ha explicat que “el motiu de la demanda és que ens ha ofert alguns dubtes la manera com s’ha tramitat tot”.
En aquest sentit, López apunta que un dels interrogants que ha sorgit en el si del PS és si la plataforma esquiable, que ha de servir per acollir competicions de la Copa del Món, “pot encabir-se dins la tipologia del que la llei actual permet pels projectes d’interès nacional”. Per això, “volem demanar tota la informació que hagin preparat tant el comú de Canillo com el Govern”. El parlamentari també posa en relleu que l’obra és d’una “envergadura important” i, per tant, “volem saber quins costos de construcció i de manteniment pot comportar per a l’Estat”.
Ara mateix, més que plataforma esquiable, el projecte sembla més aviat plataforma de promoció d’interessos privats. O sia, que d’interès nacional més aviat poca cosa. Sempre amb el permís dels estudis que no s’han mostrat i que, de ben segur, avalen, com no pot ser d’una altra manera, la decisió del Govern. O potser no.
Comentaris