“Un altre any perdut” amb la reforma de les pensions

El president dels fons de reserva, Jordi Cinca, no amaga el malestar per l’encallament dels canvis legislatius que, lamenten, només “han agreujat el problema” i avisa que “qualsevol model és legítim; no fer res, no ho és”

Jordi Cinca, durant la compareixença. SERGI PÉREZ / CONSELL GENERAL

Els màxims responsables de la Caixa Andorrana de Seguretat Social (CASS) i del fons de reserva, Marc Galabert i Jordi Cinca, no han amagat un cert malestar pel fet que la reforma de les pensions segueixi encallada. Tots dos han insistit en la necessitat de fer canvis ja, davant la cada cop més probable perspectiva que qualsevol retoc -sigui més o menys profund- quedarà per a la legislatura vinent. S’ha perdut, lamenten, un altre any. Cinca, de fet, ha arribat a indicar que cal una reforma en el sentit que sigui. “Qualsevol model és legítim. El que no és legítim és no fer res”, ha afirmat.

Durant la compareixença davant la comissió específica del Consell General que s’encarrega d’analitzar la sostenibilitat del sistema de pensions, la mateixa que, justament, fa temps que treballa en una possible reforma, el president de la comissió gestora del fons de reserva ha desgranat les dades actuals de l’entitat. Així, després “d’un 2025 positiu”, s’ha tingut continuïtat aquest 2026, malgrat el sotrac viscut el març arran de les tensions als mercats provocades per la guerra a l’Iran. Així, a l’espera de tancar les dades del maig, es confia que la rendibilitat d’aquests primers cinc mesos quedi entre el 2,7% i el 2,8%.

Davant els consellers generals, Cinca ha posat en relleu que el 2040 el nombre de jubilats s’haurà duplicat i caldria tenir més de 80.000 cotitzants per poder afrontar les seves pensions

I, malgrat aquesta bona situació, l’advertència és clara: El sistema ara és sostenible però en un futur no ho serà”. Així ho ha avisat Cinca, que, com Galabert, no han amagat un cert malestar pel fet que tot estigui, per ara, aturat. De fet, a diferència d’altres anys, no ha volgut posar més raons sobre la taula. No tinc capacitat de tenir més arguments de per què cal fer la reforma. L’únic és que ja hem perdut un altre any”, ha etzibat als consellers generals.

De fet, ha volgut assegurar que ni la CASS ni el fons de reserva han de decidir quins canvis es fan. Això, ha apuntat, “és responsabilitat dels consellers”. Ara bé, sí que ha assegurat que “qualsevol pot ser defensable si s’enfoca a corregir els problemes del sistema. Totes són legítimes”. Ara bé, ha advertit de dues coses. Primer, que tots els models “han d’explicar als ciutadans que suposen”. I, segon, que “el que no és legítim és no fer res”.

I a partir d’aquí sí que ha volgut posar dades i informació sobre la taula. “Si entrem en crisi, això s’accelerà; si el mercat de treball es manté com aquests anys, ho aguantarem una mica més, però això té un límit, ha avisat. Així, ha recordat que actualment la taxa de dependència, és de gairebé tres cotitzants per cada pensionista, però que, segons passi el temps, el nombre de jubilats augmentarà i ho farà de forma notable. “Els estudis actuarials ens diuen que les pensions costaran el 2024 uns 570 milions anuals; haurem duplicat el nombre de pensionistes”, ha alertat. Per assumir-ho, “haurem de duplicar els cotitzants”. És a dir, superar els 80.000 assalariats. Per tant, un escenari difícilment assumible per al país.

Ja davant els periodistes, Cinca ha lamentat que aquesta aturada de la reforma “l’únic que fem ´s agreujar tot plegat i condicionar que, quan es facin aquestes reformes, hagin de tenir més impacte”. Per això, ha indicat que “l’ideal seria que, a partir de les propostes que pugui fer cada grup parlamentari ben legítimament i amb coherència amb el seu model i pensament i ens les facin arribar per fer projeccions i tenir tota la informació per després poder prendre les decisions”. Cinca no ha amagat que, al seu entendre, “ha faltat valentia” entre la classe política.

El que sí que ha volgut defensar, davant les crítiques que ha posat sobre la taula la presidenta del grup socialdemòcrata, Susanna Vela, és la feina feta amb els estudis actuarials. “Defenso i reivindico els tècnics que els fan. Estan ben fets. No són el resultat d’una endevinalla, sinó el del fet que algú defineix uns paràmetres a partir dels quals es projecta”, ha comentat. En aquest sentit, ha justificat les diferències entre les previsions i la realitat pel fet que “s’ha crescut molt”, però ha avisat que “només s’ha endarrerit molt lleugerament el dèficit del sistema”. El que compta, ha apuntat, “és la tendència”. Per això, ha afirmat que “no avançar en la reforma perquè no ens acabem de fiar dels estudis actuarials no és de rebut. Els estudis ens posen en relleu que cal fer-la”.