Andorra va signar la Carta Social Europea (CSE) revisada l’any 2000. No va ser, però, fins a l’1 de gener del 2005, que va entrar plenament en vigor al país. I, tot i això, no pas en la seva totalitat. Al contrari, tal com preveu el mateix acord, el Govern de llavors va optar per no acceptar pas tots els articles. Al contrari, sobre un bon munt d’articles i apartats encara hi ha reserves. És a dir, no es consideren vigents. Un d’ells és, justament, el 28.
“Cal tenir present que la vigència de la figura de l’acomiadament no causal podria eventualment ser objecte de consideració per part del comitè i arribar a condicionar una eventual valoració desfavorable en relació amb el compliment d’aquest article”, indica l’informe signat per la directora del departament, Laura Vilella
Aquest estableix el “dret dels representants dels treballadors a la protecció en l’empresa i facilitats que se’ls ha d’atorgar”. Més concretament, i “a fi d’assegurar l’exercici efectiu” d’aquestes persones de les seves funcions, la CSE fixa que els Estats signants han d’assegurar que “gaudeixen d’una protecció efectiva contra els actes que puguin perjudicar-los, inclòs l’acomiadament, i que estiguin motivats per la seva condició o les seves activitats com a representants dels treballadors en l’empresa”. També cal que “obtinguin les facilitats adequades per poder complir ràpidament i eficaçment les seves funcions, tenint en compte el sistema de relacions professionals que preval al país i també les necessitats, la importància i les possibilitats de l’empresa interessada”.
Ara, Govern ha iniciat el procés per validar aquest article. Ho fa després que el Comitè Europeu de Drets Socials, l’òrgan que vetlla pel correcte compliment del conveni, indiqués que, a la vista dels avenços legislatius en matèria laboral fets a Andorra, es podria acceptar “immediatament” la disposició. Per això, s’ha fet el tràmit corresponent, amb la demanda al Consell General, que és qui ha de validar la decisió. I, entre la documentació aportada, hi ha un informe elaborat pel departament d’Ocupació i Treball, signat per la seva directora, Laura Vilella.
El document analitza els canvis legislatius abans esmentats i com afecten el dret que vol protegir la disposició en qüestió. Així, es recorda que, ja el 2018, a la Llei de relacions laborals (article 111) es va establir “un règim específic de garanties, protecció i disponibilitat horària per al correcte exercici de les funcions dels delegats dels assalariats i dels membres dels comitès d’empresa”. I això inclou “de manera expressa la protecció davant l’acomiadament durant el període de mandat” i aquesta “es pot estendre fins dos anys després de la seva finalització”. Per tant, es considera que “l’ordenament jurídic andorrà dona cobertura adequada a les exigències derivades de la Carta en aquest àmbit”.
A més, es posa en relleu que un altre text, la Llei d’igualtat de tracte i la no-discriminació amplia aquestes garanties, ja que estableix “la declaració de nul·litat dels acomiadaments amb causa discriminatòria”. També es recorda que a tràmit parlamentari hi ha una modificació legislativa, pactada per sindicats i patronal, que amplia encara més aquesta protecció, afectant els candidats en les eleccions a delegats de personal. No se’ls podrà fer fora durant els sis mesos posteriors als comicis.
Ara bé, l’informe sí que alerta d’un fet: “No obstant això, cal tenir present que la vigència de la figura de l’acomiadament no causal podria eventualment ser objecte de consideració per part del comitè”, s’indica. De fet, es considera que “podria arribar a condicionar una eventual valoració desfavorable en relació amb el compliment d’aquest article”.
És a dir, el comitè de drets socials, quan toqui avaluar el compliment d’aquest article, podria considerar que la presència d’aquesta possibilitat afecta de retruc les garanties per als representants del personal. Un punt que, en tot cas, caldrà esperar a veure si es produeix d’aquí a uns anys, quan es faci aquest examen. Cal recordar, però, que l’exigència d’aquestes avaluacions és elevada. En la darrera, l’informe de la qual es va donar a conèixer el passat gener, dels set articles analitzats, Andorra no va superar-ne sis.