Zubiri ha estat protagonista d’una xerrada organitzada pel PS per exposar les línies que es consideren que han de guiar la reforma. Prèviament, al matí, ho havia fet davant la comissió especial del Consell General que, justament, treballa en aquests canvis i que intenta, s’admet que sense que això, ara per ara, estigui garantit, pactar modificacions legals que es puguin tirar endavant aquesta mateixa legislatura, ni que sigui de mínims. En la conferència, al centre cultural la Llacuna, hi eren present representants del grup demòcrata -Jordi Jordana i Berna Coma-, la ministra de Presidència, Economia, Treball i Habitatge, Conxita Marsol; i els màxims responsables de la Caixa Andorrana de Seguretat Social (CASS) i del fons de reserva, Marc Galabert i Jordi Cinca respectivament. Des del primer moment, i en les declaracions prèvies així ho havia evidenciat Vela, ha quedat clar que la voluntat era establir la posició socialdemòcrata. Això sí, sustentada en les paraules d’un expert en la matèria com és el catedràtic espanyol.
Un dels punts forts del sistema, al seu entendre, és la solidesa del fons de reserva, que és “el més ampli i amb més capacitat d’afrontar compromisos” de tota Europa.
Durant l’exposició, Zubiri ha fet una comparativa del sistema andorrà amb altres de la resta d’Europa. I ha destacat que, efectivament, hi ha punts febles, com ara unes pensions que són, relativament, baixes. La mitjana, sobre el 41,5% del darrer salari, per sota del que seria habitual a la Unió Europea. Una altra dada és el fet que suposen tot just un 29,% del salari mitjà. La despesa pública en pensions, del 4,6% sobre el PIB, està molt per sota de la mitjana continental. En canvi, entre els punts forts, l’expert ha posat en relleu la solidesa del fons de reserva, “el més ampli i amb més capacitat d’afrontar compromisos” de tota Europa.
En definitiva, Andorra té “un sistema moderat que, en termes comparatius, té un cost baix”. D’aquesta despesa, la font principal són les pensions pròpiament de jubilació, ja que les altres, com ara les d’invalidesa o les de viduïtat, tenen un pes més reduït. Per tant, ha apuntat Zubiri, on s’ha d’actuar és, justament, sobre les prestacions de vellesa.
I actuacions, admet, són necessàries, però també ha matisat que, al seu entendre, no en la direcció que s’està marcant des de la CASS, Govern i els grups de la majoria. En aquest sentit, no s’ha mossegat la llengua a l’hora de remarcar les deficiències que, al seu entendre, tenen tots els estudis actuarials fets els darrers anys. No nega que, efectivament, hi ha “una tendència a què el cost de les pensions en percentatge del PIB augmentarà per la maduració del sistema i per l’envelliment de la població”. Ara bé, també considera que un factor important que pot relativitzar aquest problema és com evolucioni la creació de feina: “si es genera més o menys com els darrers anys, un 1,6%, hi haurà pocs problemes; si cau un 0,6%, més”.
Sobre els estudis actuarials, el catedràtic ha apuntat que “l’estimació ha estat feta amb pressupostos molt conservadors; s’infraestima les cotitzacions i se sobreestima el cost de les pensions”. Això fa, recorda, que “s’hagi dit que entraria ràpidament en dèficit i que d’aquí a vint anys col·lapsaria”, unes afirmacions que no són del tot encertades. “Serveix per dir que en determinades circumstàncies, si les coses van molt malament i si hi ha molts altres ‘si’, el sistema pot tenir problemes greus”, ha indicat. I, per això, ha afirmat que “mai s’ha de basar el desmantellament d’un model públic o un canvi de model amb unes estimacions a llarg termini que tenen molts elements qüestionables”.
Així doncs, un punt essencial segons l’expert del PS -i lògicament, segons els mateixos socialdemòcrates- és que la situació no és tan greu. I, per tant, si bé cal fer reformes, no haurien de ser del calat que es defensa per part de Govern, la majoria i els actuals dirigents de la CASS. Entre les mesures, cal recordar, la d’establir l’obligatorietat d’impulsar plans complementaris privats. I aquí Zubiri ha llançat una alerta molt clara: “panacees les justes”.
Amb un pla privat, ha indicat Zubiri, “si guanyes 1.500 euros al mes i durant 30 anys poses 150 en un pla privat, et quedarà tot just un 13,5% de pensió, 180 euros”
Si això es fa, ha advertit, “caldria garantir abans que el sistema públic és sòlid”. I, fins i tot en aquest cas, no ha amagat el seu escepticisme, tot posant d’exemple les dades espanyoles. Al país veí del sud, ha remarcat, “la rendibilitat dels darrers anys ha estat baixa o fins i tot negativa” i, de fet, els únics plans que han permès resultats relativament positius són els que aposten de forma oberta per la renda variable, amb el risc que això suposa. I, en aquest sentit, ha posat un exemple pràctic: “Si guanyes 1.500 euros al mes i durant 30 anys poses 150 en un pla privat, et quedarà tot just un 13,5% de pensió, 180 euros”.
Per això, ha insistit, ja dirigint-se directament al públic que escoltava. “Si Andorra opta per establir un sistema de pensions obligatòries, ha d’anar a compte de garantir un de públic raonable”, ha afirmat. En cas contrari, ha advertit, “pot ocórrer que, en arribar la jubilació, molta gent vegi que no cobrarà tant com pensava i acabi en la pobresa”. Per tant, ha estat clar: “no crec que sigui la solució”.
CRUÏLLA DE CAMINS
Per a Zubiri, Andorra afronta ara “una elecció”. Aquesta és “agafar la via de les pensions privades o la de les públiques”. La segona, ha refermat, comportarà, entre altres, apostar per finançar part del sistema amb impostos. De fet, com a mínim entén que la pressió fiscal hauria de pujar un punt, del 27,8% actual al 28,8%. En tot cas, ha remarcat, “un sistema privat també suposarà que la gent hagi de posar diners”.
Zubiri s’ha mostrat partidari d’anar amb certa prudència vist que “hi ha una gran incertesa sobre l’evolució futura del sistema, acceptant que hi haurà un deteriorament del qual no sabem la magnitud a mitjà i llarg termini”. Entre altres accions, apunta una pujada de quatre punts de les cotitzacions, un augment dels anys al sistema perquè els no residents puguin accedir a la pensió o, com s’ha dit, aportar impostos al sistema. També entén que es pot fer servir els diners del fons de reserva, tot posant un límit, del 2%, anual i, en cas de necessitat, que Govern afronti el dèficit.
Aquesta proposta, ha deixat clar Vela, és la que defensarà el PS en el treball en comissió. Així ho ha apuntat la consellera general, tot remarcant que “apostem per una reforma, però no per trencar el sistema; hem de ser cauts i anar treballant amb el temps”. La parlamentària ha refermat un cop més que la formació no veu amb bons ulls la proposta de plans privats. “Això ha de ser públic. Pensem que és viable i volem fer els canvis perquè sigui sostenible”, ha assegurat, tot lamentant que “es tingui por de pagar més impostos però no de posar diners en plans privats”.