Des dels grups que formen la majoria, Demòcrates i Ciutadans Compromesos, es va fer arribar aquest dimecres a la resta d’integrants de la comissió una documentació demanada ja fa temps. En concret, les simulacions de quin seria l’impacte que tindrien aquelles mesures sobre les quals hi hauria més proximitat de parers entre els components de l’òrgan, que no pas consens total, ni de bon tros. Entre aquestes, hi ha l’increment de cotitzacions, l’endarreriment de l’edat de jubilació, el canvi del factor de conversió o establir un màxim a les pensions més altes.
La intenció és que amb aquesta informació es pugui veure com afectaria cadascuna d’aquestes mesures al sistema. És a dir, quin benefici tindria per a la seva sostenibilitat. Alguns grups, però, ja deixen clar que també volen avaluar l’efecte més individual sobre cada pensionista. I, malgrat que l’interès de la majoria és veure si es pot acabar pactant alguna llei que incorpori ja algun d’aquests retocs més paramètrics -les reformes més de model com ara els plans complementaris ja han estat, de moment, descartades a curt termini-, les fonts consultades ja avisen que difícilment es podrà fer realitat.
Així, des de l’oposició es posa en relleu que “hem de valorar tota aquesta informació, ja que per prendre decisions, necessitem números”. I això també requereix temps perquè es tracta de dades complexes. I, més enllà d’això, hi ha un altre tema a tenir en compte. Una cosa és compartir que cal adoptar una determinada mesura però després, s’avisa, també cal posar-se d’acord en com s’implementa.
Un exemple clar seria l’increment de cotitzacions. Tant els grups de la majoria com Concòrdia com PS accepten que és una acció que, quan es faci la reforma, serà ineludible. Ara bé, les diferències es trobarien en el percentatge a aplicar, la progressivitat i, sobretot, quina part assumeix l’empresari i quina el treballador. I no són pas petites.
Per tant, al procés d’anàlisi caldria després un altre de negociació. I això en un context en què el temps corre cap a la convocatòria d’eleccions i la dissolució del Consell General. “Per a aquesta, legislatura és just; una llei d’aquesta categoria necessita temps”, indiquen alguns dels consultats per l’Altaveu, mentre que altres, veient les diferències entre les formacions, donen per fet ja que “no s’entrarà cap reforma a tràmit”. Adverteixen, això sí, que la feina feta aquests darrers temps quedarà i que quan es formi el nou Consell i la nova comissió, ja tindrà una base per reprendre els treballs.
A més, també ajuda el fet que les dades econòmiques de la CASS no són tan negatives com s’havien previst. Per exemple, a 30 de juny el superàvit de la branca de jubilació supera els 18 milions. Per tant, en certa forma es considera que hi ha més marge si no es pot fer la reforma aquesta legislatura.
A banda, hi ha un altre punt a tenir present. Una proposició de llei conjunta no seria unànime de tot l’arc parlamentari, ja que fa temps que Andorra Endavant es va desmarcar de la comissió. Així doncs, això implicaria que no seria possible una tramitació ràpida, amb els grups renunciant a fer esmenes, opció que, tot s’ha de dir, tampoc agrada als integrats de la comissió. Per tant, tot plegat augura que qualsevol canvi al sistema de pensions es deixarà per a més endavant.